L’ALIMENTACIÓ EN EL CONFINAMENT

L’ ALIMENTACIÓ EN EL CONFINAMENT

Durant els primers dies de confinament, a la majoria de nosaltres, ens va agafar com una dèria de cuinar i cuinar i cuinar, a no parar de fer pastissos, magdalenes o pa! 
Als supermercats costava molt trobar farina de qualsevol tipus i no en parlem del llevat!

Ens pensàvem que el confinament duraria un parell de setmanes però portarem cap a dos mesos ja. Per això, està bé que ens agafin petits atacs de cuina i així  desenvolupar les nostres arts culinàries,  què millor que els àpats fets a casa, oi?

Ara, vigilem amb el què cuinem, com cuinem i per què cuinem.

Què cuinem? Doncs hem de tenir en compte la nostra salut, no tot si val, i més si parlem de cuinar per a la mainada. Vigilem amb els dolços, ja que si sempre donem dolços amaguem el gust d’ altres aliments i costarà més que s’ adaptin a ells. Vigilem amb les salses també, de tant en tant a ningú fan mal, i si a més són casolanes millor! Però com els sucres, fan desaparèixer el gust real de l’ aliment. Quin gust té una cuixa de pollastre amb ketchup? Té gust a carn o a la salsa? I si busquem alternatives més sanes?

                              

Com cuinem? La manera en què cuinem els aliments també és molt important. Si cuinem al forn o al vapor és ben diferent de cuinar fregits. Els fregits s’ emporten els nutrients i la qualitat de l’ aliment i a més a més ens aporten molt greixos gens saludables.

              

I per què cuinem? Cuinem per alimentar-nos o bé cuinem com a caprici? Un caprici, de tant en tant, no està malament, però no ens cal cada dia,   hem de cuinar per alimentar-nos i no per emplenar-nos.

En aquest últim apartat intervenen molt les emocions i les podem relacionar en el pas dels anys amb els àpats, vull dir, que segons com ens sentim menjarem d’ una manera o d’ una altra, o bé, uns aliments concrets.

Per exemple, per què regalem bombons (dolç) quan volem fer un regal o demostrar a algú que l’ estimem?

En aquesta societat tenim molt arrelat el fet de regalar dolços  com un acte d’ amor. Per tant, quan tenim ganes d’ amor volem un dolç i també quan tenim desamor, que el que fem és buscar molts de dolços, com si aquest ens emplenés la vida de l’ amor que no tenim.

Quants de vosaltres heu sigut capaços de menjar-vos una terrina sencera de gelat?  Realment era per gana o per què era?

Per això, hem de reconèixer també la nostra gana. Tenim gana física, aquella que ens demana el cos per alimentar-nos? O tenim gana emocional, aquella que és degut a l’ansietat, angoixa, avorriment, etc.?

Hem de tenir-la ben present  i saber reconèixer-la, i més en aquests moments de confinament que estem tantes hores a dins de casa i moltes vegades l’ únic que fem es anar a la nevera i obrir-la mil vegades, remenar armaris i buscar sense saber què ( però un dolç segur). També ens pot passar que els volem evitar i per evitar-los els substituïm per un paquet sencer de patates xips... En definitiva, és alimentació emocional i que no ens fa cap favor a la nostra salut, així que abans d’ ingerir qualsevol aliment, preguntat a tu mateix/a si realment tens gana o no. Si la reconeixes i saps que és emocional, et recomano que busquis una a alternativa més saludable com fer esport o una altra activitat. El millor que pots fer es sortir de la cuina i distreure’ t amb una altra cosa.

Si teniu més ganes de saber sobre aquest tema us recomano molt la lectura de dos llibres de la Neus Elcacho que a mi, personalment, m’ han anat molt bé i han fet reflexionés molt sobre aquest tema.

Olga Martínez