COM TREURE ELS BOLQUERS?

El control d’esfínters és un procés que tots els infants duen a terme amb naturalitat si sabem escoltar, observar i esperar el moment adequat. Diferents estudis diuen que al voltant dels dos anys és un moment adequat per fer el procés. Això no vol dir que tots els infants ho hagin de fer en aquesta edat concreta, sinó que varia depenen de cada infant. Igual que no tots els infants ho faran amb el mateix temps. S’ha de tenir molt clar que cada infant té el “seu” moment per fer-ho i s’ha de respectar. Triar el moment òptim i adequat per asseure’l a l’orinal o al vàter facilita tot el procés d’aprenentatge. En canvi forçar-lo, voler-lo avançar o endarrerir massa genera molts problemes innecessaris.

El procés de control d’esfínters és un aprenentatge en el que compte el nivell d’autonomia, maduració i desenvolupament neuromuscular. També hi intervenen aspectes cognitius i emocionals i per això, cada infant té un ritme diferent en tots aquests aspectes evolutius. Necessita autonomia per poder-se asseure a l’orinal o al vàter, apujar-se i abaixar-se els pantalons o posar-se la roba interior. Hi ha una maduració neuromuscular quat nota que té pipí o caca, i a l’hora, n’és conscient i ho expressa a l’adult.

Aquestes primeres sensacions seran noves per ell/ella i mica en mica aniran formant part de la seva vida fins que resulti un fet quotidià. És un procés, doncs, en què es van fent més conscients de coses que viuen, experimenten en el seu propi cos tot provocant unes emocions i sensacions noves.

Les primeres senyals en aquest procés les trobarem en els bolquers. Si observem que porta el bolquer sec durant molta estona voldrà dir que el seu cos va aprenent a retenir el pipi. És llavors quan es pot començar a convidar si vol assentar-se a l’orinal o al vàter.

Això l’ajudarà anar-se familiaritzant amb l’espai del lavabo i de l’orinal o el vàter en concret. Si no vol assentar-se, no passa res. No cal forçar-lo a fer-ho sinó que cal tenir paciència i anar-ho provant fins que vulgui fer-ho. Aquestes primeres assentades a l’orinal o al vàter no han de ser molt llargues, ja que s’ho pot prendre com un joc i no com la necessitat que és. Si no surten els pipis, tampoc passa res. És important que se’ls hi expliqui el que s’està fent, el que passa o passarà (avui provem si surt el pipi, d’aquí uns dies posarem calçotets o calcetes, si el pipi surt tirarem de la cadena...) i que notin que confies amb ells i elles, que estaràs sempre allà al seu costat acompanyant-los en aquest nou procés. 

Un cop han passat uns dies on s’ha observat que aquesta fase d’iniciació s’ha anat desenvolupant positivament, es pot fer el pas de treure el bolquer. Quan s'hagi fet el pas, no es pot tornar enrere. Per això és important treure el bolquer quan a cada infant “li toca” i ho necessita depenent del seu nivell maduratiu. El bolquer només s’utilitzarà durant la nit o estones de descans ja que l’infant no és encara conscient del seu control d’esfínters mentre està dormint. Mica en mica també anirà progressant en aquest nivell maduratiu i quan observem que s’aixeca sec durant uns dies li podrem treure definitivament. Aquest últim pas és més lent i llarg, de manera que es pot començar traient el bolquer durant l’estona de la migdiada fins arribar a treure’l a la nit.

Des del primer dia, tot aquest procés s’ha de fer de manera conjunta entre l’escola i la família. És clau que hi hagi una entesa, una bona comunicació entre les dues parts perquè sinó serà molt negatiu per l’infant i se li dificultarà molt més tot aquest procés d’aprenentatge.

Per complementar tot aquest procés que fa el nen o nena, l’adult també hi té un paper important. Aquest, ha de facilitar que l’espai del lavabo estigui sempre obert i a l’abast dels infants. També és important que el nen o nena porti roba còmode per tal d’afavorir la seva autonomia i l’acció d’anar al lavabo. L’adult ha de ser pacient, actuar amb tranquil·litat, no renyar-los si no surt el pipí o se’ls hi escapa sinó dialogar i parlar del que ha passat, i sobretot, reforçar molt les “fites” positives que aconsegueixen. És important que l’infant es senti segur del que fa, que vegi i noti que l’adult li té confiança. 

Que trobi en ell les respostes que necessita, les paraules, els gestos o les mirades que l’animin i reforcin positivament tota la feina que està fent en aquest nou procés d’aprenentatge de la seva vida.