Quina setmana més mogudeta!!!
Hem fet cagar el Tió i han vingut els Patges també!!!
Uoooo ens ho hem passat d'allò més bé!!!
MOLT BONES FESTES A TOTHOM I FELIÇ ANY NOU!!!
viernes, 21 de diciembre de 2018
Tallers a l'escola per part de les famílies
Aquesta setmana ha vingut a l'escola el tiet Lluís de la Valeria de l'aula dels Marrecs a explicar-nos el conte de L'Orugueta goluda en anglés, tota la mainada es va quedar en silenci i bocabadada escoltant-lo.
I també la Meri, la mama d'en Bru, i la Gemma, la mare d'en Magí,de l'aula dels Esperxats a fer-nos un taller de fer galetes.
Els petits Trapelles van disfrutar molt d'aquest taller amb tots els seus sentits!!!
MOLTES GRÀCIES A LES FAMÍLIES QUE VENEN A ENSENYAR-NOS MOLTES COSES I PODEM APRENDRE PLEGATS.
miércoles, 12 de diciembre de 2018
Primera xerrada de "A Porqueres, creixem plegats" amb l'Anna Manso
A PORQUERES, CREIXEM PLEGATS
El passat divendres 30 de Desembre va tenir lloc la primera xerrada del nou projecte "A Porqueres, creixem plegats" a càrrec de l'Anna Manso: mare, escriptora de guions de televisió i cinema, de llibres de literatura infantil i juvenil, blogs i articles al diari ARA Criatures i del llibre La pitjor mare del món.
Va ser una xerrada molt divertida, gràcies a tots els assistents i a l'Anna per les seves eines, per "treure'ns la culpa" i mirar amb uns altres ulls a la materinitat/paternitat.
miércoles, 5 de diciembre de 2018
ACTIVITATS DE TARDOR A L'ESCOLA
Hola,
aquest trimestre ja s'està acabant, i el finalitzarem amb un mes de Desembre ple d'activitats Nadalenques.
Però abans, us deixem un recull de diferents activitats que hem realitzat a l'escola treballant els fruits de tardor, el conte d' en Patufet i una activitat plàstica amb material reciclat.
No tots els nens i nenes volen participar en les activitats, cadascú necessita el seu temps i els hi respectem molt. Així que pot ser, que hi hagi nens i nenes que surtin més a les fotos i d'altres no.
Gaudiu de les imatges !!
martes, 4 de diciembre de 2018
UNA GRAN SORPRESA !!!
Amb aquesta tardor tant plujosa ens vam quedar amb les ganes d'anar a l'estany, com cada any, a agafar fulles i portar-les a l'escola.
Com tot era ben moll vam decidir no fer l'activitat d'anar a buscar fulles, però...per què renunciar anar a l'estany?
Així que, les educadores de l'escola, vam decidir a últim moment i si el temps ens acompanyava, fer una SORPRESA ben grossa als petits Trapelles!!! 😜
Ja sabeu quina va ser, oi? Doncs sí!! El Tren Pinxo ens va venir a veure a l'escola, i encara més SORPRESA va ser quan van saber que els grans podien anar a fer un passeig amb ell pels voltants de l'estany!!!
Algun papa i mama ens va fer fotos i aquí els podeu veure, amb les seves carones de sorpresa i alegria al veure el TREN PINXO de Banyoles!!!
viernes, 16 de noviembre de 2018
La Castanyera a Trapelles i els Capgrossos
Va arribar la Castanyera a l'escola i va passar per totes les aules!!!
I també van venir a veure'ns els Capgrossos de Banyoles!!!
miércoles, 14 de noviembre de 2018
Castanyada 218-18
Castanyada 2018-19 video fotos from Trapelles on Vimeo.
MOLTES GRÀCIES PELS VOLUNTARIS D'AQUEST CURS QUE VAN FER POSSIBLE QUE TOTS PLEGATS MENGÉSSIM UNES CASTANYES BEN BONES I CALENTONES!!
Nou projecte: A Porqueres, creixem plegats.
A PORQUERES, CREIXEM PLEGATS!
És un nou projecte que neix de la col·laboració entre la Biblioteca Carles Fontserè i l' Escola Bressol Trapelles el curs 2017-2018 en la organització d'una xerrada com a cloenda dels 20 anys de Trapelles i els 5 anys d'inauguració de la biblioteca.
A Porqueres, creixem plegats es realitza amb el suport de la regidoria d' Educació i Cultura de l' Ajuntament de Porqueres i consisteix en una programació de xerrades i/o activitats formatives per a famílies i persones interessades en l'educació, apostant per estimular la participació, el debat i l'intercanvi d'experiències dels pares i mares, amb propostes informatives, formatives i d'orientació i acompanyament, amb l'objectiu de donar suport a la funció educativa de les famílies.
Us animem a tots a venir i formar part d'aquest nou projecte.
jueves, 8 de noviembre de 2018
El Bon dia a Trapelles
Voleu saber quines cançons treballem a Trapelles quan fem el Bon dia?
Segur que més d'un dia us heu trobat al vostre fill/a assegut cantant alguna d'aquestes cançons.
Ja veureu que si mireu aquests vídeos amb els vostres nens/es segur que somriuen, canten i ballen 😉
martes, 6 de noviembre de 2018
miércoles, 24 de octubre de 2018
Cançons que estem treballant a l'escola
VOLTEN,
VOLTEN ELS CAVALLETS
VOLTEN, VOLTEN ELS CAVALLETS
VOLTEN,
VOLTEN ELS CAVALLETS
MENTRE SONA LA MÚSICA,
VOLTEN,
VOLTEN ELS CAVALLETS I PUGEN LES NENES I ELS NENS.
PUGEN
I BAIXEN ELS CAVALLETS,
MENTRE SONA LA MÚSICA,
PUGEN
I BAIXEN ELS CAVALLETS,
A
LA FIRA HI HA MOLTS FANALETS!
EL TREN
DE LA BRUIXA
EL TREN DE LA
BRUIXANO EM FA POR
PERQUÈ M’AMAGO DINS
DEL VAGÓ.
BRUIXA, BRUIXA,
BRUIXA AMB LA TEVA ESCOMBRA,
BRUIXA, BRUIXA,
BRUIXA,NO M’ATRAPARÀS,
NO M’ATRAPARÀS!
PATUFET
PATIM, PATAM, PATUM,
HOMES I DONES EL CAP DRET.
PATIM, PATAM, PATUM,
NO TREPITXEU EN PATUFET.
La importancia del reconocimiento - Álex Rovira
Us deixem un petit vídeo de l'Àlex Rovira on parla de la gran importancia del reconeixement, és molt interessant i ens pot fer reflexionar molt.
ADAPTACIONS CURS 2018-19
Hola a tothom,
encara no podem dir que el procès d'adaptació s'hagi acabat, ja que cada nen/a té el seu propi ritme i hi ha alguns que necessiten més temps que d'altres. Tot i així, a l'escola comencem a fer més activitats i seguim uns hàbits i rutines diaris. Per això, ja hem pogut fer un recull de fotografies d'aquest mes i mig que portem de curs i esperem que us agradin.
encara no podem dir que el procès d'adaptació s'hagi acabat, ja que cada nen/a té el seu propi ritme i hi ha alguns que necessiten més temps que d'altres. Tot i així, a l'escola comencem a fer més activitats i seguim uns hàbits i rutines diaris. Per això, ja hem pogut fer un recull de fotografies d'aquest mes i mig que portem de curs i esperem que us agradin.
ESPERXATS
VAILETS
MARRECS
XERRICS
MINYONS
jueves, 4 de octubre de 2018
jueves, 13 de septiembre de 2018
BENVINGUTS AL NOU CURS DE TRAPELLES 2018-2019!!!!
UN NOU CURS ENS ESPERA A TRAPELLES, I TENIM MOLTES GANES !!!
L'ESTIU ENS HA CARREGAT LES PILES A TOTS/ES I TENIM PROU ENERGIA PER COMENÇAR AMB ALEGRIA I ENTUSIASME.
ÉS TEMPS D'ADAPTACIONS I AIXÒ, DE VEGADES, ENS GENERA ALGUN MAL ESTAR, ANGOIXA O DUBTES.
HEM DE SER POSITIUS I VEURE HO TOT CLAR, AIXÍ TOT ANIRÀ FLUINT COM CAL.
LA CLAU, MOLTA PACIÈNCIA, SEGURETAT I CONFIANÇA.
PELS VOSTRES FILLS/ES, PER VOSALTRES I PER NOSALTRES.
BENVINGUTS AL NOU CURS 2018/19!!!
Us deixem un fragment d'un article molt interessant sobre les adaptacions, si el voleu llegit tot (us ho recomanem) cliqueu l'enllaç.
“El primer periodo de la vida es el de la adaptación. Debemos aclarar lo que significa adaptación en este caso y debemos distinguirla de la adaptación del adulto. La adaptabilidad biológica del niño es la absorción del lugar en que ha nacido”
El periodo de adaptación en las escuelas suele ser uno de los “quebraderos” de cabeza más difíciles de solucionar para docentes, madres y padres y, sobre todo, para los niños que acuden por primera vez a un centro educativo. El principal motivo de ello, es que este periodo tan importante está más pensado para la organización de los adultos que de los niños. Resulta curioso cuando, en ese triángulo formado por docentes, madres-padres y niños, a los que menos se les tiene en cuenta es, precisamente, a los niños, quienes a la postre son los actores principales de este periodo de adaptación. Es, lamentablemente, una actitud bastante común entre los adultos el programar actuaciones para ser llevadas a cabo con niños sin contar con ellos.
Nuestras intenciones, de base, siempre suelen ser buenas. De base, digo, porque una vez entrado en debate “nos solemos desviar”, y lo que acabó comenzando como una propuesta para programar actuaciones en pro de los beneficios del niño, acaba siendo un triste debate sin propuestas donde dejamos ver nuestras más que notables deficiencias entre adultos. A priori, la solución suele ser muy sencilla: si de verdad nos preocupáramos en conocer al niño, sus verdaderos intereses y sus necesidades de desarrollo, seríamos capaces de programar de una manera mucho más acertada y eficiente. El problema es que la mayoría de las veces acabamos haciendo lo mismo que hicieron con nosotros. Nuestra pereza, nuestra comodidad, nuestros miedos, nuestra falta de interés o nuestros absurdos debates de adultos entre adultos, acaban prevaleciendo sobre los verdaderos intereses de los niños.
“El niño posee una sensibilidad absorbente hacia cualquier cosa que exista en su ambiente, y sólo puede adaptarse mediante la observación y la absorción del ambiente”
María Montessori
Si voleu seguir llegint:
martes, 26 de junio de 2018
Bon estiu a tots i totes!!!
Per despedir aquest curs us hem preparat un petit vídeo on els grans protagonistes són els vostres fills i filles en el seu dia a dia a l'escola. Descobrint, explorant, relacionant-se, divertint-se, aprenent en tot moment a través del joc.
No tots els nens i nenes els hi agrada que els filmem, alguns d'ells o elles són escapistes quan ens veuen amb la càmara i d'altres , en canvi, són una grans xupa-càmara :)
Amb tot això us desitgem de tot cor UN MOLT BONESTIU!!!
Als que marxeu, sabeu que us durem sempre dins del cor, us hem vist a molts fer les primeres pases, dir les primeres paraules, fer els primers salts, entre moltíssimes altres coses, però sobretot, sempre recordarem els vostres petons, les vostres abraçades i el vostre gran somriure!
Rocòdrom!
Tenim un grup de pares i mares molt implicats amb l'escola que ens ajuden en mil i una tasques per tenir més equipaments per a tots el petits Trapelles.
En aquest cas, han sigut moltes mares les que han dedicat varis dies a deixar enllestit el rocódrom.
A totes elles:
Interessant article: Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’ per Cristina Gutiérrez
Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’
L’educadora emocional Cristina Gutiérrez alerta de la poca tolerància a la frustració, de l’egoisme i de la minsa cultura de l’esforç, a causa d’una educació basada en el tenir i no en el ser, en què no es viu ni es gaudeix de l’ara i aquí, sinó que totes les expectatives estan posades en el que ha de venir i que sigui ràpid!
Sigueu benvinguts a la generació 'jo-jo!, ja-ja!', una expressió inventada per l’educadora emocional Cristina Gutiérrez, directora de la granja escola La Granja -per on cada any passen 18.000 nens i joves d’entre 3 i 22 anys- que resumeix una generació plena d’impacients, egoistes, ansiosos, narcisistes, amb baixa tolerància a la frustració i minsa cultura de l’esforç. Fa 16 anys que aquest centre de Santa Maria de Palautordera es va especialitzar en l’educació emocional i, cada any que passa, Gutiérrez i el seu equip queden parats de la quantitat de mancances emocionals, tant dels pares com dels fills. Ho atribueixen a “una criança basada en el tenir i no pas en el ser, on no es viu ni es gaudeix de l’ara i aquí, sinó que la ment sempre està en tot el que s’ha de fer després i sempre amb presses”, lamenten.
L’educadora emocional considera: “La sobreprotecció de pares que són com drons o helicòpters -i sempre ho controlen tot- no ajuda l’infant o el jove a creure en ell mateix ni en les seves capacitats.Quan constantment li portes tu la motxilla, li fas els deures, discuteixes amb el professor les seves notes, li fas de secretària pel grup de WhatsApp de la classe... ¿què li estàs dient? Doncs que no pot, que no és capaç. I, per tant, li generes baixa autoestima, inseguretat i por, que el bloquegen davant de situacions quotidianes a l’escola, les colònies o el carrer”, lamenta. “A més, si tu com a pare o mare ja l’hi fas tot, per què s’ha d’esforçar? Per descomptat que, com a pares, volem el millor per als nostres fills, però acabar sent els seus servents i no posar-los límits és un error educatiu amb unes conseqüències nefastes en el creixement personal”, descriu. “A La Granja detectem que més de la meitat dels infants i adolescents que ens visiten d’escoles públiques, concertades i privades d’arreu de Catalunya i Mallorca són jo-jo!, ja-ja! ; joves amb poca empatia, que creuen que es mereixen ser els primers en tot perquè sí i que no pensen en el benefici del grup”, alerta.
L’equip d’educadors de La Granja ho confirmen: “Mai com ara hem vist tantes carències emocionals: baixes autoestimes, acceleració i ansietat, pors, inseguretat i desconfiança...” De fet, el setembre passat van inaugurar una nova activitat per poder gestionar millor aquesta tensió infantil. “Es tracta del laberint de l’ansietat i l’estrès, dissenyat per ajudar infants de només 8 anys a entendre el que els passa. Fa 3 anys vam haver de construir el circuit de la frustració, ja que el 30% dels infants que ens arriben no s’han frustrat mai i necessiten saber amb urgència quina és la seva resposta emocional davant d’una frustració, perquè no saber-ho els genera por i inseguretat”.
SOCIETAT ACCELERADA
La psicòloga infantil Sílvia Sanmartí corrobora aquesta realitat a partir de la seva pròpia experiència: “Vivim en una societat accelerada, amb moltíssima ansietat i exigència, i això fa que molts pares traslladin aquesta manera de funcionar a l’educació dels fills.Hem perdut la tribu, la cooperació i el treball en xarxa, que sempre dona més bons resultats que l’individualisme”. “Això fa que molts nens i adolescents pensin que tot el món gira al seu voltant. És un fenomen cultural. Tot és un jo, jo, jo que no els deixa posar-se en el lloc de l’altre, els dificulta acceptar les diferències i els fa menys tolerants”.
A la seva consulta, la psicòloga detecta que per als adolescents “les coses són valuoses si els agraden, si estan de moda, si valen molts diners..., però no valen si els disgusten”. “Tot ha de ser plaent, còmode i fàcil, sense gaire esforç. A sobre, els pares han abandonat les seves funcions com a guies; els eduquen sense marcar límits clars. Fins i tot, hi ha qui permet que els nens escullin on aniran de vacances o què volen menjar!!”, exclama, indignada. “En aquest sentit, tenim un greu problema com a societat”, conclou.
JOVES AMB DEPRESSIÓ
Prepocupa, i molt, quin pot ser el futur d’aquesta generació. L’estudi del 'Barómetro juvenil de vida y salud', elaborat per la Fundación Mútua Madrileña i la Fad, assenyala que el 21,6% dels joves d’entre 15 i 29 anys de l’Estat pateixen depressió moderada (15,3%) o greu (6,3%). L’estudi analitza més de 1.200 joves i ofereix diferents dades sobre la percepció del jovent sobre la seva salut física i mental. També indica l’augment de l’ansietat, el sentiment de fracàs (19,3%) i l’automedicació, i constata que el 88% dels joves estan preocupats per la seva imatge externa i pel que els altres pensin d’ells.
L’informe destaca que les noies s’automediquen més: el 65% enfront del 52% els nois. I respecte a la seva salut mental, les dades també indiquen diferències de gènere. “El 33% de les adolescents i joves asseguren haver patit algun símptoma de trastorn mental en l’últim any davant del 23% dels nois”.
UN PROBLEMA QUE VE DE LLUNY
La preocupació per aquest escenari ve de lluny a La Granja. “Vam començar a detectar que alguna cosa estava passant en els infants l’any 2002, quan vam veure que tot allò que sempre ens havia funcionat educant, va deixar de fer-ho. Per exemple, els nanos ja no ens escoltaven com abans, ni aconseguíem modular actituds ni comportaments davant d’un conflicte. S’havia imposat l’individualisme amb els videojocs portàtils i amb el materialisme”, apunta Gutiérrez. Així que van començar a buscar eines diferents, com les de l’educació emocional. “Després de 16 anys d’assaig, encert i error amb milers de nens, ara tenim un mètode d’educació emocional que funciona. De fet, el mètode està avaluat científicament pel GROP de la Universitat de Barcelona: s’ha demostrat que augmenta significativament les cinc competències emocionals i abaixa de manera molt significativa l’ansietat”, explica. A La Granja aprofiten les colònies escolars, les colònies a l’estiu i les excursions escolars per treballar les competències emocionals i reforçar l’autoestima, l’escolta atenta, l’assertivitat i l’autoconeixement, cosa que permet reconèixer sentiments com la por, la ràbia o la tristor i gestionar-los d’una manera saludable.
COLÒNIES I CASA DE LA JÚLIA
Us deixem un recull de fotos de les Colònies i de la visita a la casa de la Júlia.
viernes, 8 de junio de 2018
Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys? per David Bueno
Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys?
14 reflexions del biolèg David Bueno en una jornada educativa de la Diputació de Barcelona
"Quants de vosaltres recordeu alguna cosa de quan teníeu un any? Ningú. No vau aprendre res, oi? I de quan teníeu dos anys? Tampoc res? Ens pot semblar que com que no en recordem res, tant és el que fem abans dels tres anys. És just el contrari: és, amb diferència, l'etapa més important que condiciona com serà el teu comportament, tarannà i caràcter durant la teva vida".
El neurocientífic David Bueno ens explica que si (en excepció de vivències puntuals) no podem recordar el que vam viure abans dels tres anys, és perquè el centre que gestiona la memòria al cervell encara no està prou madur. Ho diu en la conferència que fa en el marc del 28è Fòrum Local d’Educació, en què la Diputació de Barcelona ha presentat la Xarxa d'Escoles Bressol Municipals de la Diputació de Barcelona. Una iniciativa que dona suport a l'educació dels infants que just han arribat al món. Com? Amb iniciatives com oferir recursos econòmics als centres (més de 24 milions d’euros entre el 2016 i 2018) i formació als mestres i directors.
De les moltes curiositats que el neuròleg ha explicat sobre l'òrgan més misteriós del cos, ens quedem amb aquestes 14.
1. Trenta-sis hores després de néixer els infants ja volen aprendre el més important: les emocions. Encara que no hi vegin bé, ja fixen la seva mirada en la dels cuidadors, perquè és a través de la mirada que transmetem el nostre estat emocional. Els nens triguen 24 hores més que les nenes a fer aquest pas.
2. El que aprenen els infants abans dels tres anys condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida.
3. L'important és estimular, no sobreestimular. Embotir-los de coneixement no té cap sentit, els hem de donar elements motivadors perquè a través del joc explorin. El cervell viu la sobreestimulació com una amenaça, i és per això que activa els sistemes d'estrès. L'estrès és l'enemic número u del cervell, perquè bloqueja la capacitat d'aprenentatge i la capacitat de gestió emocional. Un cervell estimulat (no sobreestimulat) partirà de més connexions i això incrementarà la capacitat d'aprenentatge, d'establir relacions, i de ser crítics. Si els oferim objectes perquè a través del joc els explorin, quan se'n cansin els deixaran i no arribaran mai a la sobreestimulació.
4. Hi ha un experiment amb nens de 2 i 3 anys i llaminadures. L'adult diu: "Haig de sortir un moment, no toqueu les llaminadures i quan torni us en duré una altra". Tots se les miren, hi ha qui s'agafa la mà (si són dretans, se l'agafen amb l'esquerra), i veus com estan començant a madurar el control executiu. Hi ha infants que se les miren, la toquen i la deixen. N'hi ha que l'ensumen la llepen i la tornen a deixar. Cadascú té el seu ritme. Són experiències que els hi hem de donar, perquè tinguin situacions que els permetin madurar.
El neurocientífic David Bueno ens explica que si (en excepció de vivències puntuals) no podem recordar el que vam viure abans dels tres anys, és perquè el centre que gestiona la memòria al cervell encara no està prou madur. Ho diu en la conferència que fa en el marc del 28è Fòrum Local d’Educació, en què la Diputació de Barcelona ha presentat la Xarxa d'Escoles Bressol Municipals de la Diputació de Barcelona. Una iniciativa que dona suport a l'educació dels infants que just han arribat al món. Com? Amb iniciatives com oferir recursos econòmics als centres (més de 24 milions d’euros entre el 2016 i 2018) i formació als mestres i directors.
De les moltes curiositats que el neuròleg ha explicat sobre l'òrgan més misteriós del cos, ens quedem amb aquestes 14.
Foto: Bill G.
1. Trenta-sis hores després de néixer els infants ja volen aprendre el més important: les emocions. Encara que no hi vegin bé, ja fixen la seva mirada en la dels cuidadors, perquè és a través de la mirada que transmetem el nostre estat emocional. Els nens triguen 24 hores més que les nenes a fer aquest pas.
2. El que aprenen els infants abans dels tres anys condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida.
3. L'important és estimular, no sobreestimular. Embotir-los de coneixement no té cap sentit, els hem de donar elements motivadors perquè a través del joc explorin. El cervell viu la sobreestimulació com una amenaça, i és per això que activa els sistemes d'estrès. L'estrès és l'enemic número u del cervell, perquè bloqueja la capacitat d'aprenentatge i la capacitat de gestió emocional. Un cervell estimulat (no sobreestimulat) partirà de més connexions i això incrementarà la capacitat d'aprenentatge, d'establir relacions, i de ser crítics. Si els oferim objectes perquè a través del joc els explorin, quan se'n cansin els deixaran i no arribaran mai a la sobreestimulació.
4. Hi ha un experiment amb nens de 2 i 3 anys i llaminadures. L'adult diu: "Haig de sortir un moment, no toqueu les llaminadures i quan torni us en duré una altra". Tots se les miren, hi ha qui s'agafa la mà (si són dretans, se l'agafen amb l'esquerra), i veus com estan començant a madurar el control executiu. Hi ha infants que se les miren, la toquen i la deixen. N'hi ha que l'ensumen la llepen i la tornen a deixar. Cadascú té el seu ritme. Són experiències que els hi hem de donar, perquè tinguin situacions que els permetin madurar.
5. Les zones del llenguatge maduren per assaig i error i per imitació. Primer, escoltant parlar els adults: els imiten i mentre s'escolten a ells mateixos, es comparen amb els adults i es corregeixen. Aquest assaig, aquesta repetició fa que adquireixin un llenguatge. Per això, cal que hi hagi models. Pots explicar-li a un nadó de dues setmanes que li estàs canviant els bolquers, semblarà que no t'entén, però està incorporant el llenguatge. I quan arribi el moment, ja parlarà.
6. El cervell dels fills que tenen famílies que parlen i que quan ells comencen a parlar els escolten madurarà molt bé. Són els nens que aprenen a llegir amb més facilitat. Perquè per llegir cal tenir tot el mecanisme del llenguatge madur. Hi ha famílies que es relacionen amb paraules aïllades: vine, seu, menja, dorm, calla, no molestis. Les zones del llenguatge dels infants que viuen en aquesta situació els triga molt més a madurar, perquè segurament tampoc se'ls escolta quan parlen.
7. Els dos darrers mesos, el cervell del fetus ja incorpora coneixement de l'exterior a través de la mare, de l'úter, de la placenta. S'ha vist que entre un mes i mig i dos mesos abans de néixer el cervell del fetus ja incorpora el ritme de la llengua materna. Podeu fer l'experiment: si teniu un nadó que tingui prou força al coll per bellugar el cap, el deixeu en un bressol, i en una banda poseu un adult que no hagi sentit mai i que parli la seva llengua materna, i en l'altra un altre desconegut que parli un altre llenguatge, es girarà cap a qui parla la llengua materna. Per això, moltes vegades, quan ploren i senten la veu de la mare o del pare, es tranquil·litzen, perquè ja identifiquen el so. Aquelles parelles que parlen entre ells i que el seu fetus els ha sentit parlar, el fill aprendrà a parlar abans, perquè ja ha cremat unes etapes.
8. Les coses boniques que diu la parella cap a la persona que està gestant repercuteixen favorablement la integració de les xarxes emocionals de control del fetus. Així que des que neixi aquell fill serà més capaç de gestionar les seves emocions. Quan ens diem coses boniques el cervell que les rep produeix l'hormona de l'oxitocina, que és la que dilata el canal del part al naixement, estimula la producció de la llet per alletar els fills, i també és l'hormona de la socialització. Quan estem en grup, si produïm més oxitocina, les xarxes neuronals de socialització estan més actives. L'oxitocina és capaç de travessar la placenta, arribar al cervell del fetus, i estimular les xarxes de relació social i de control emocional.
9. Des que neixen fins als tres anys el cervell una de les missions més importants del cervell és adequar la persona al lloc on viu perquè hi pugui sobreviure. Tenim l'instint de la supervivència a totes les cèl·lules. L'adapta modificant físicament totes les zones de l'escorça implicades en el comportament: l'empatia, el llenguatge, el control emocional.
10. Per això els infants aprenen a parlar sense que ningú els hi ensenyi. Quants idiomes poden aprendre? Al cervell li és igual, els aprèn tots i de totes les maneres, i això no produeix cap efecte secundari. Dominar diversos idiomes és un avantatge brutal per al cervell, i quan abans es coneguin, millor. L'única diferència és que si algú té tres idiomes per aprendre pot trigar una mica més, però només un o dos mesos més.
11. El cervell es fixa en les relacions socials i les incorpora als patrons de comportament que es mantindran tota la vida. S'ha vist que els infants que viuen en ambients d'alta conflictivitat, el tipus de connexió que es fa a la zona de gestió emocional és lleugerament diferent de les connexions que fan en ambients de relativa estabilitat. El cervell s'adapta al que troba. En un ambient d'alta conflictivitat hi ha moltes amenaces, i com respons a una amenaça? Pensant? Aturant-ne i posant-te a reflexionar? Em volen fer mal: què faig? Rumio a qui aviso? A on m'amago? Si em poso a pensar què faig ja he rebut, haig de respondre impulsivament. Per tant, els nens que viuen en un ambient amenaçador seran més impulsius i menys reflexius durant tota la seva vida.
12. Tot és reconduïble. Un aprenentatge en aquestes edats que sigui desadaptatiu (que genera conflictes) és reconduïble a la infantesa, a l'adolescència o a l'edat adulta, perquè el cervell és plàstic i pot fer connexions noves sempre. Però allò que s'aprèn dels zero als tres anys de forma automàtica amb unes poques setmanes, si és prou desadaptatiu, després potser fan falta mesos o anys per reconduir-ho, i a vegades fa falta l'ajuda d'un especialista: un terapeuta, un psicòleg o un psiquiatre. Per tant, aquesta edat marca la capacitat que tindran per raonar, reflexionar, tenir més connexions per aprendre. I com les podem activar? Oferint-los estímuls (com per exemple a través de l'art i la creativitat, deixant-los llapis, fang, música), perquè els treballin ells, perquè l'instint no és que m'ho donin tot fet, sinó poder explorar l'entorn.
13. A un nen de tres anys no li pots dir: "Si acabem això ara, demà farem tal". Demà per a ells és l'infinit. Saben què vol dir demà, però si he fet la cosa bé o malament ara, la recompensa o l'amonestació ha de ser ara. Si diem demà et quedaràs sense pati, el cervell no relacionarà ve l'amonestació amb el que és incorrecte. La capacitat d'endarrerir comença a l'adolescència i acaba de madurar cap als 34 anys.
14. Com aprenen els infants? Per imitació. Al cervell hi ha les neurones mirall, si ells ens veuen motivats, els ajudem a motivar-nos, si estem contents, els ajudarem a estar contents, si ens veuen atents pel que fem, ho estaran més. Al llarg de la vida, el cervell canvia constantment, cada dia quan anem a dormir és necessàriament diferent de quan ens hem llevat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)