ESCOLA BRESSOL "TRAPELLES" : mayo 2020

viernes, 29 de mayo de 2020

BON CAP DE SETMANA

Bon dia!

Tenim més imatges dels Trapelles sortint a passejar, gaudint de l'aire lliure, gaudint dels moments amb família i aprofitant aquests dies de calor.

Bon cap de setmana!

lunes, 25 de mayo de 2020

Les rabietes dels nens no són el que semblen: com gestionar-les

Bona entrada de setmana!

Us deixem un article que parla de les rabietes, per què passen i què podem fer els adults quan el nostre fill està expressant el seu malestar.

Situacions que de ben segur que ens hi trobem de tan en tan i que a vegades ens costa gestionar.

https://www.llavorsdevincle.org/blog/articles/6116/

viernes, 22 de mayo de 2020

BON CAP DE SETMANA!

Hola!

Tenim més imatges preparades dels nens i nenes de Trapelles gaudint de molts moments a casa i a passeig.

Tenim moltes ganes de veure'us i poder-nos retrobar aviat!

Bon cap de setmana famílies!

martes, 19 de mayo de 2020

BONA SETMANA FAMÍLIES!

Comencem la setmana amb un article que ens parla de l'educació en positiu.

No us el perdeu, fent petits canvis en la manera de parlar, en la manera de posar límits o en com gestionem les emocions ens pot aportar molt en l'educació dels nostres fills i filles.

https://criatures.ara.cat/Apostar-educar-positiu_0_879512048.html

viernes, 15 de mayo de 2020

Us volem mostrar una recull d'imatges dels nens i nenes de Trapelles gaudint d'aquests dies a casa.
Hi ha temps per tot, passejar, jugar, descansar, observar, fer activitats en família,... Un valuós temps que podem oferir als nostres fills i filles sense presses i amb tota l'atenció que es mereixen.

Bon cap de setmana i bona Festa Major de Porqueres!

miércoles, 13 de mayo de 2020

L’ALIMENTACIÓ EN EL CONFINAMENT

L’ ALIMENTACIÓ EN EL CONFINAMENT

Durant els primers dies de confinament, a la majoria de nosaltres, ens va agafar com una dèria de cuinar i cuinar i cuinar, a no parar de fer pastissos, magdalenes o pa!
Als supermercats costava molt trobar farina de qualsevol tipus i no en parlem del llevat!

Ens pensàvem que el confinament duraria un parell de setmanes però portarem cap a dos mesos ja. Per això, està bé que ens agafin petits atacs de cuina i així desenvolupar les nostres arts culinàries, què millor que els àpats fets a casa, oi?

Ara, vigilem amb el què cuinem, com cuinem i per què cuinem.

Què cuinem? Doncs hem de tenir en compte la nostra salut, no tot si val, i més si parlem de cuinar per a la mainada. Vigilem amb els dolços, ja que si sempre donem dolços amaguem el gust d’ altres aliments i costarà més que s’ adaptin a ells. Vigilem amb les salses també, de tant en tant a ningú fan mal, i si a més són casolanes millor! Però com els sucres, fan desaparèixer el gust real de l’ aliment. Quin gust té una cuixa de pollastre amb ketchup? Té gust a carn o a la salsa? I si busquem alternatives més sanes?

Com cuinem? La manera en què cuinem els aliments també és molt important. Si cuinem al forn o al vapor és ben diferent de cuinar fregits. Els fregits s’ emporten els nutrients i la qualitat de l’ aliment i a més a més ens aporten molt greixos gens saludables.

I per què cuinem? Cuinem per alimentar-nos o bé cuinem com a caprici? Un caprici, de tant en tant, no està malament, però no ens cal cada dia, hem de cuinar per alimentar-nos i no per emplenar-nos.

En aquest últim apartat intervenen molt les emocions i les podem relacionar en el pas dels anys amb els àpats, vull dir, que segons com ens sentim menjarem d’ una manera o d’ una altra, o bé, uns aliments concrets.

Per exemple, per què regalem bombons (dolç) quan volem fer un regal o demostrar a algú que l’ estimem?

En aquesta societat tenim molt arrelat el fet de regalar dolços com un acte d’ amor. Per tant, quan tenim ganes d’ amor volem un dolç i també quan tenim desamor, que el que fem és buscar molts de dolços, com si aquest ens emplenés la vida de l’ amor que no tenim.

Quants de vosaltres heu sigut capaços de menjar-vos una terrina sencera de gelat? Realment era per gana o per què era?

Per això, hem de reconèixer també la nostra gana. Tenim gana física, aquella que ens demana el cos per alimentar-nos? O tenim gana emocional, aquella que és degut a l’ansietat, angoixa, avorriment, etc.?

Hem de tenir-la ben present i saber reconèixer-la, i més en aquests moments de confinament que estem tantes hores a dins de casa i moltes vegades l’ únic que fem es anar a la nevera i obrir-la mil vegades, remenar armaris i buscar sense saber què ( però un dolç segur). També ens pot passar que els volem evitar i per evitar-los els substituïm per un paquet sencer de patates xips... En definitiva, és alimentació emocional i que no ens fa cap favor a la nostra salut, així que abans d’ ingerir qualsevol aliment, preguntat a tu mateix/a si realment tens gana o no. Si la reconeixes i saps que és emocional, et recomano que busquis una a alternativa més saludable com fer esport o una altra activitat. El millor que pots fer es sortir de la cuina i distreure’ t amb una altra cosa.

Si teniu més ganes de saber sobre aquest tema us recomano molt la lectura de dos llibres de la Neus Elcacho que a mi, personalment, m’ han anat molt bé i han fet reflexionés molt sobre aquest tema.

Olga Martínez

martes, 12 de mayo de 2020

COM TREURE ELS BOLQUERS?

El control d’esfínters és un procés que tots els infants duen a terme amb naturalitat si sabem escoltar, observar i esperar el moment adequat. Diferents estudis diuen que al voltant dels dos anys és un moment adequat per fer el procés. Això no vol dir que tots els infants ho hagin de fer en aquesta edat concreta, sinó que varia depenen de cada infant. Igual que no tots els infants ho faran amb el mateix temps. S’ha de tenir molt clar que cada infant té el “seu” moment per fer-ho i s’ha de respectar. Triar el moment òptim i adequat per asseure’l a l’orinal o al vàter facilita tot el procés d’aprenentatge. En canvi forçar-lo, voler-lo avançar o endarrerir massa genera molts problemes innecessaris.

El procés de control d’esfínters és un aprenentatge en el que compte el nivell d’autonomia, maduració i desenvolupament neuromuscular. També hi intervenen aspectes cognitius i emocionals i per això, cada infant té un ritme diferent en tots aquests aspectes evolutius. Necessita autonomia per poder-se asseure a l’orinal o al vàter, apujar-se i abaixar-se els pantalons o posar-se la roba interior. Hi ha una maduració neuromuscular quat nota que té pipí o caca, i a l’hora, n’és conscient i ho expressa a l’adult.

Aquestes primeres sensacions seran noves per ell/ella i mica en mica aniran formant part de la seva vida fins que resulti un fet quotidià. És un procés, doncs, en què es van fent més conscients de coses que viuen, experimenten en el seu propi cos tot provocant unes emocions i sensacions noves.

Les primeres senyals en aquest procés les trobarem en els bolquers. Si observem que porta el bolquer sec durant molta estona voldrà dir que el seu cos va aprenent a retenir el pipi. És llavors quan es pot començar a convidar si vol assentar-se a l’orinal o al vàter.

Això l’ajudarà anar-se familiaritzant amb l’espai del lavabo i de l’orinal o el vàter en concret. Si no vol assentar-se, no passa res. No cal forçar-lo a fer-ho sinó que cal tenir paciència i anar-ho provant fins que vulgui fer-ho. Aquestes primeres assentades a l’orinal o al vàter no han de ser molt llargues, ja que s’ho pot prendre com un joc i no com la necessitat que és. Si no surten els pipis, tampoc passa res. És important que se’ls hi expliqui el que s’està fent, el que passa o passarà (avui provem si surt el pipi, d’aquí uns dies posarem calçotets o calcetes, si el pipi surt tirarem de la cadena...) i que notin que confies amb ells i elles, que estaràs sempre allà al seu costat acompanyant-los en aquest nou procés.

Un cop han passat uns dies on s’ha observat que aquesta fase d’iniciació s’ha anat desenvolupant positivament, es pot fer el pas de treure el bolquer. Quan s'hagi fet el pas, no es pot tornar enrere. Per això és important treure el bolquer quan a cada infant “li toca” i ho necessita depenent del seu nivell maduratiu. El bolquer només s’utilitzarà durant la nit o estones de descans ja que l’infant no és encara conscient del seu control d’esfínters mentre està dormint. Mica en mica també anirà progressant en aquest nivell maduratiu i quan observem que s’aixeca sec durant uns dies li podrem treure definitivament. Aquest últim pas és més lent i llarg, de manera que es pot començar traient el bolquer durant l’estona de la migdiada fins arribar a treure’l a la nit.

Des del primer dia, tot aquest procés s’ha de fer de manera conjunta entre l’escola i la família. És clau que hi hagi una entesa, una bona comunicació entre les dues parts perquè sinó serà molt negatiu per l’infant i se li dificultarà molt més tot aquest procés d’aprenentatge.

Per complementar tot aquest procés que fa el nen o nena, l’adult també hi té un paper important. Aquest, ha de facilitar que l’espai del lavabo estigui sempre obert i a l’abast dels infants. També és important que el nen o nena porti roba còmode per tal d’afavorir la seva autonomia i l’acció d’anar al lavabo. L’adult ha de ser pacient, actuar amb tranquil·litat, no renyar-los si no surt el pipí o se’ls hi escapa sinó dialogar i parlar del que ha passat, i sobretot, reforçar molt les “fites” positives que aconsegueixen. És important que l’infant es senti segur del que fa, que vegi i noti que l’adult li té confiança.

Que trobi en ell les respostes que necessita, les paraules, els gestos o les mirades que l’animin i reforcin positivament tota la feina que està fent en aquest nou procés d’aprenentatge de la seva vida.

lunes, 11 de mayo de 2020

BONA ENTRADA DE SETMANA!

Bon dia!!

Comencem una altre setmana sense veure'ns a l'escola.

Ànims que cada vegada queda menys!!

Aprofitant el bon temps i que cada vegada la situació va a millor avui us volem ensenyar un recull d'imatges dels Trapelles anant a passeig i gaudint de l'aire lliure!