Educar de 0 a 6 anys
Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
In-fàn-ci-a 216
L’ESTIU I ELS BOLQUERS
Arriben
les vacances d’estiu, temps per estar en família. I existeix el costum de pensar
que també és el millor moment, amb la calor, la poca quantitat de roba dels
infants i que els pares tenen temps suficient per poder-s’hi dedicar, per
treure el bolquer.
Doncs
bé, cal tenir en compte un detall ben important. El fet de que un infant sigui
capaç de deixar el bolquer, és a dir, controlar els esfínters, és un procés
maduratiu neurològic, no un aprenentatge. De fet, quants ens avancem al moment
maduratiu de l’infant i traiem bolquers abans d’hora, quan encara el seu cos i
el seu cervell no estan preparats, el procés es converteix en un aprenentatge.
Un aprenentatge d’assaig i error, de passar temps i temps assegut en un orinal,
d’esperar, d’haver d’escoltar una vegada i una altra “anem a fer pipí?”, de
fuites, de “és que estava concentrat jugant i no se n’ha adonat”. No, perdoneu,
és que no està preparat, és que encara no és el moment.
Avançar-se
és també patir cada cop que sortim de casa, és haver de portar mudes i mudes a
sobre, fins i tot hi ha famílies que opten per tancar-se a casa durant dies i
no gaudir ni un mínim passeig.
Avançar-se
és a vegades desesperar, és motiu de disgustos i males paraules. Forçar a
l’infant a fer quelcom que encara no és capaç de fer és també fer-lo sentir
malament quan s’adona que no compleix les expectatives dels seus pares, és
sentir-se frustrat amb ell mateix, és afavorir una baixa autoestima, i és també
perdre tant de temps! Temps que es podria estar aprofitant per jugar, per
gaudir de la vida, per estimar-se.
Per
abandonar el bolquer s’hauria d’observar si l’infant mostra o no senyals que
comença a estar preparat. Si no està preparat , per què fer lo patir intentant
que faci alguna cosa que no és capaç de fer? La realitat és que, quan un nen
està realment preparat i interessat, el procés es tan senzill, tan natural, tan
fàcil…
L’adult,
pràcticament no ha de fer res. El seu
paper només és, en primer lloc, haver-li servit d’exemple.
D’altre
banda, ja quan l’infant s’inicia en el procés, el nostre paper com adults és
facilitar-l’hi. Com? Posant-li roba còmoda i fàcil d’abaixar, i posant al seu
abast un lavabo o orinal. No tancant portes, que no hi hagin escales pel mig…,
facilitant que tot sol pugui arribar a temps i que es pugui treure la roba.
I
és que el procés maduratiu del qual parlem no és gens senzill. Pensem-hi una
mica. En primer lloc el nens ha d’adquirir la consciencia corporal suficient
per percebre que té el bolquer mullat. Si el trobem amb el bolquer totalment
ple i no mostra cap incomoditat, aquesta criatura encara no està preparada.
El
següent pas en la maduració és identificar el moment precís en què està fent
pipí o caca, és quan ens adonem dels senyals corporals previs que realitza
l’infant, és a dir, notar que necessita fer pipí o caca. Són aquells nens que
de cop i volta s’amaguen, se’n van a un racó, s’ajupen, es posen drets si
estaven asseguts…per fer caca ja que han estat capaços de percebre les seves
necessitats prèviament.
L´últim
pas és poder controlar els seu propi cos, ser capaç d’identificar les senyals i
poder arribar a temps.
És
tot un procés que poc a poc han d’anar assolint. El seu cos, el seu cervell,
han d’anar madurant fins arribar-hi.
És
imprescindible que l’infant mostri interès, si no el té, ja arribarà, no patiu.
Molta paciència, molt d’acompanyament, molta tranquil·litat.
A
vegades, ens uns dies perden l’interès. S’ho han pres com una mena de joc i
prou. El més important, és estar al seu costat i acompanyar-lo en aquest
procés.
Per
acabar, s’ha de tenir present que hi ha situacions en la vida dels infants que
poden interferir en tot aquest procés, situacions de canvis, com ara l’inici
escolar, l’arribada d’un germanet, alguna crisis familiar, el canvi de bressol
al llit, etc. Aquests canvis poden causar que una criatura que tot just acaba
d’abandonar el bolquer torni enrere en el procés. És totalment natural i no
hauria de ser cap problema, paciència i tranquil·litat , poc a poc tornarà la
normalitat.
En
definitiva, passar de fer servir bolquers a fer servir l’orinal o el lavabo, no
hauria de ser causa de frustracions, ni penes, ni baixa autoestima. Ni pèrdues
de temps, evidentment. Ha de ser una etapa de felicitat, de sentir-se gran,
autònom, capaç, etc. Ha d’oferir plaer a l’infant.
Inés D’Andrea
Educadora
a La Casa dels Infants