REGALEU PETONS,REGALEU MOMENTS.
REGALEU ABRAÇADES, REGALEU TEMPS.
martes, 24 de diciembre de 2019
miércoles, 11 de diciembre de 2019
Juguem amb les fulles
Aquests dies ens heu anat portant fulles i més les que vam anar a buscar hem pogut fer una activitat ben divertida a l'escola.
martes, 10 de diciembre de 2019
PINTEM EL REGAL DE NADAL
Fa dies que els nens i nenes de l'escola estem pintant amb pinzells i ens ho estem passant molt bé!!
Aviat, aviat, sabreu què hem estat fent!!!
TEATRE D' EN PATUFET
A l'escola hem treballat molt el conte d'en Patufet. Hem escoltat contes, hem ballat la seva cançó, l'hem cridat ben fort i , per fi, hem vist en Patufet, als seus pares i al bou!!
martes, 3 de diciembre de 2019
Primera xerrada del curs de "A Porqueres, creixem plegats"
El passat divendres 29 de novembre va venir l'Anna Moore a " A Porqueres, creixem plegats" a fer-nos una xerrada sobre “ Comunicat amb els teus fills” . En ella vam aprendre a escoltar-nos més a nosaltres mateixos, a parar, de tant en tant, per identificar el nostre estat d’ ànim i la nostre emoció, i així, poder afrontar el que ens ve des de la perspectiva i coneixença del nostre estat.
Cal escoltar-nos i cal que escoltem als nostres fills, intentant posar-nos més al seu lloc i saber què volen ells també, sense tantes exigències, ni preses, ni crits. No sempre volen expressar-se i menys quan nosaltres volem que ho facin. Hem de ser pacients i saber esperar, i ells ja vindran quan ho necessitin, i aleshores, és quan hem de parar i tenir una escolta activa amb ells.
La comunicació és molt diversa i no tots ens comuniquem de la mateixa manera, sabent com es comuniquen els nostres fills sabrem comunicar-nos amb ells. Observem i aprendrem.
La comunicació és molt diversa i no tots ens comuniquem de la mateixa manera, sabent com es comuniquen els nostres fills sabrem comunicar-nos amb ells. Observem i aprendrem.
Com a pares i mares hem d’ aguantar la corda, hem de ser un mur de contenció per a que ells es vagin formant com a persones, amb els seus errors i els seus triomfs, però aconseguits per ells mateixos. Solem menysprear el seu potencial pensant que som petits o que no poden, i si els deixem fer, ens sorprendran!
Vam gaudir molt amb la seva companyia, les seves paraules, els seus contes i els seus jocs.
jueves, 21 de noviembre de 2019
jueves, 14 de noviembre de 2019
PRIMERA SORTIDA AMB CORDA PELS VOLTANTS DE L'ESCOLA
Us deixem unes fotos i vídeos de la primera sortida d'aquest curs. Va anar súper bé i tots i totes estaven molt contents i contentes d'anar amb la corda per primera vegada.
viernes, 8 de noviembre de 2019
miércoles, 6 de noviembre de 2019
Contes per l'escola
Gràcies a les aportacions de les famílies del curs passat , Trapelles ha pogut adquirir un parell de contes, proporcionats per una mare de l'Escola, en que surten els Gegants i Capgrossos de Banyoles.
A tota la mainada els hi han agradat molt!!
Aprofitem per agraïr a totes les famílies la seva participació i implicació a l'Escola.
A Porqueres, CREIXEM PLEGATS
Aquest projecte neix de la col.laboració entre la Biblioteca Carles Fontserè i l'Escola Bressol Trapelles el curs 2017-18 en la organització d'una xerrada com a cloenda dels 20anys de Trapelles i els 5 anys d'inauguració de la Biblioteca.
Aquesta xerrada va tenir una gran afluència de participació i per aquest motiu les dues entitats organitzadores van voler continuar creant un nou projecte.
Aquest serà el segon curs que es realitza amb unes xerrades i/o activitats formatives per a famílies i persones interessades en l'educació i creixement personal.
Us animem a venir i gaudir de les xerrades i activitats proposades.
viernes, 18 de octubre de 2019
jueves, 17 de octubre de 2019
viernes, 13 de septiembre de 2019
L' adaptació a l' Escola Bressol
L’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL
Comença un nou curs, els infants tindran les seves
primeres experiències fora de l’entorn familiar i us volem donar uns consells
per a l’adaptació a l’escola bressol.
L’entrada a
l’escola bressol acostuma a ser per l’infant la primera separació del nucli
familiar. Aquest s’ha d’adaptar a un nou espai i a noves persones, tot passant
per una separació física, afectiva i temporal de la seva família.
Deixar el fill/a a
l’escola bressol per primera vegada és un fet que per a algunes famílies costa
d’assimilar. La família ha d’acceptar la separació de l’infant, fent
sorgir sentiments, emocions i angoixes per la incertesa de saber si el seu
fill plorarà, si s’adaptarà a l’escola o bé si s’enyorarà, i per la
presència també, de noves persones en el cercle família-infant.
Hem de ser
conscients que l’adaptació és un procés que es desenvolupa de
maneres diferents per a cada infant i per a cada família. Essent
el període d’adaptació un dels moments més delicats, el més convenient és
fer una entrada progressiva a l’escola bressol. Els primers dies
poden ser d’una estoneta més o menys curta, que anirà augmentant fins a
completar la jornada escollida.
És important,
en la mesura del possible, que es pugui acompanyar a l’infant en
aquest procés tal i com s’acorda amb l’escola. Us explicaran quina és la millor
manera d’organitzar el període d’adaptació per a aquests primers dies.
·
S’ha de tenir
en compte que els primers dies d’escola només serà una estoneta que anirà
augmentant fins a la jornada escollida.
ALGUNS CONSELLS
PRÀCTICS PER ALS PRIMERS DIES D’ESCOLA BRESSOL
Per tal de facilitar una bona adaptació a l’infant cal
tenir en compte que:
·
Per tal d’entrar a
l’escola bressol de manera relaxada és important anar-hi amb temps i sense presses.
·
És important acompanyar l’infant fins a la seva estança.
·
S’ha d’anticipar allò que es farà a l’escola.
·
El comiat ha de ser
breu i mai marxar d’amagat.
·
Si l’infant plora,
s’ha de mantenir la calma per tal de no encomanar-li cap
tipus d’angoixa.
·
Se li ha de dir
clarament que ara se li diu adéu, però que després se’l vindrà a buscar a
l’escola.
L’adaptació és un
camí que fan conjuntament infants, famílies i escola. Els i les educadores estaran al costat de la família per
acompanyar-la i resoldre dubtes o pors que puguin anar sorgint
en aquest trajecte.
Així doncs és un
factor essencial que l’infant tingui una bona adaptació que li permeti
tenir confiança amb l’entorn i amb qui l’envolta per tal
que pugui sentir-se segur i emocionalment còmode a l’escola bressol.
·
L’infant ha de
saber que el deixem ben acompanyat i només temporalment, i que després vindrem
a buscar-lo a l’escola.
Cavall de Cartró
martes, 10 de septiembre de 2019
Benvinguts al nou curs 2019/20
Us deixem un article interessant per començar el curs 😉
La comunicació família-escola, clau en la primera infància
Una bona comunicació entre pares i docents és especialment important entre els 0 i els 3 anys, quan els infants comencen a forjar la seva personalitat
Un dels primers maldecaps al qual s’enfronten els pares i mares recents és la tria d’una escola bressol per als seus fills i filles. Per tal de fer una tria acurada, és recomanable visitar els centres que hi ha a prop de casa, conèixer el projecte educatiu i l’equip docent, i veure quin tipus de relació s’estableix amb les famílies. Una de propera i fluïda que permeti detectar i abordar qualsevol aspecte de la criança i el desenvolupament de l’infant serà la millor de les garanties.
Com assenyala l’educadora d’escola bressol Gemma Martínez, la comunicació entre escola i famílies “ha de ser fluida i participativa, cosa que demana establir una relació de naturalitat, cooperació i confiança”. Al seu parer, cal que “pares i mares siguin conscients que són una part clau en el desenvolupament i el creixement dels fills”, i més si s’escau en l’etapa que va dels zero als tres anys, “quan es produeixen més canvis, tant a nivell motriu, cognitiu, d’autonomia, etc.”
Àngela Zorrilla explica que a l’hora d’escollir escola bressol per al seu fill Aritz, de dos anys, va prioritzar “el projecte educatiu”, que creu “que va de la mà de la comunicació”. Aquesta comunicació, opina, “ha de ser fluida i participativa, és a dir, escola i família han d’anar sempre de bracet”. El contacte tan proper va facilitar un dels moments clau: l’adaptació, i ja no només parlem de la del petit, sinó també dels pares. “A mi em va ajudar saber que cada tarda, al recollir al meu fill, la seva educadora el tindria en braços, li faria petons i m’explicaria durant l’estona que calgués i amb molta empatia com havia anat el dia”. Zorrilla explica que, “gràcies a la comunicació i la confiança que de seguida va forjar en l’equip” va aconseguir deixar enrere “des del primer dia” l’única angoixa que sentia pel debut. “Sabia que després de cinc mesos sense separar-me d’ell, em costaria molt, però per ell no vaig patir gaire: sempre hem tingut clar que volíem que anés a l’escola bressol i no ens n’hem penedit ni un dia”, diu. “Allà -continua- ha trobat amor, respecte, independència, ha fet amics i après, experimentat, ballat, divertit, menjat... en un entorn de deu”.
DETECTAR DIFICULTATS
Gemma Martínez també esmenta les converses informals que es produeixen a l’hora de deixar o recollir la canalla de l’escola com un dels moments idonis “perquè les famílies exposin els seus dubtes o neguits i perquè des de l’escola els ajudin a trobar possibles solucions”. Entre els temes que més angoixen els pares, apunta l’educadora, trobem els relacionats “amb la motricitat, l’alimentació i el control d’esfínters, la relació amb els altres nens i el desenvolupament del llenguatge”. En qualsevol cas, sempre que des del centre es detecti una possible dificultat, Martínez subratlla que “el primer que cal és organitzar una entrevista on es comunica a la família quines són les necessitats que hem observat i en la qual s’intenta obtenir informació de com està l’infant a casa o què preocupa els pares”. Es tracta, en definitiva, “de veure què es pot fer des de l’escola i des de casa per ajudar-lo i oferir, si calen, estratègies i recursos”.
En el cas de l’escola bressol on va l’Aritz, cada infant disposa d’una agenda que cada dia porten al centre i retornen explicant a les famílies el dia a dia. “Després, cada divendres, l’educadora ens envia un correu on explica què han fet cada dia de la setmana: quins contes han llegit, quines activitats han fet, com ha anat la classe d’anglès, etc.”, explica la mare. Zorrilla afegeix que a l’escola organitzen berenars pedagògics dos cops a l’any, “on veiem fotos i vídeos del curs i repassem la marxa del curs, els progressos dels infants, les properes activitats, etc.” “És un moment per plantejar dubtes i posar en comú qualsevol qüestió entre mestres i pares”, conclou.
martes, 30 de julio de 2019
VÍDEO DE FI DE CURS
Us diem Adèu amb una petita adaptació de la cançó "No miris enrere" del grup Teràpia de Shock.
"AVUI ÉS LÚLTIM DIA , SÉ QUE EM BUSCARÀS, PERÒ JO JA NO HI SERÈ. NO VULL DIR-TE ADÈU, PERÒ ÉS EL QUE HEM DE FER, LES COSES PASSEN I ELS NOSTRES CAMINS ES SEPAREN.
NO MIRIS ENRERE, QUAN MARXIS, FES-HO PER MI. SAPS QUE ESTARÈ MIRANT DE LLUNY.
AVUI ÉS LÚLTIM DIA, PER RECORDAR I NO OBLIDAR.
UN DIA ENS TROBAREM ON VÀREM SER I SEREM UN DIA D'AQUESTS PLENS DE LLUM"
Molt bones vacances!!!
"Has fet que el meu món sigués més perfecte" de Terry Pratchett
ESCOLTEM, CANTEM I BALLEM AMB LA RITA I LA SEVA FAMIILIA.
En Pau i la Victòria van venir a l'escola a tocar varis instruments i a cantar-nos diferents cançons.
Ens va agradar molt escoltar-los!
Moltíssimes gràcies per venir!!!
jueves, 18 de julio de 2019
martes, 16 de julio de 2019
“Hi ha una jerarquia familiar: no podem pensar que pares i fills som iguals”
La nena que no es vol vestir, les agulles del rellotge que van avançant, i les nou del matí que s’acosten, implacables, al clatell del progenitor de torn, que ha de portar la criatura a l’escola (o al casal, aquests dies d’estiu). És una escena tòpica durant el curs, però que es repeteix a moltes llars, igual que els dubtes sobre on ha d’arribar l’ajuda de pares i mares a l’hora de fer els deures, les negociacions sobre el que s’ha de menjar per berenar o com gestionar l’hora d’apagar la pantalla i deixar el Fortnite perquè el sopar és a taula.
Quants cops t’ho he de dir? És una frase recurrent de pares i mares cap als petits, que la psicòloga Maribel Martínez, especialista en teràpia breu estratègica, ha fet servir per titular el seu últim llibre,¿Cuántas veces te lo tengo que decir? (Arpa). És un recull de consells i possibles s olucions perquè els nostres fills “ens escoltin i ens respectin” , segons l’autora.
Sobreprotectors o permissius
Mares i pares, avui dia, s’han “professionalitzat”, segons Martínez. Abans de néixer la criatura ja han fet seminaris de pedagogia i ha llegit mil llibres. “Però aquest voler fer-ho bé inclou la creença d’allunyar-nos d’un model obsolet i autoritari, més dictatorial, i hem anat a l’altra banda del pèndol. Ara som pares col·legues, massa permissius, ens costa dir que no. Som pares i mares que protegim massa, que ajudem massa, que estem molt a sobre”, apunta Martínez.
Què vols dinar? Quina roba et vols posar?
Els nous models de criança fomenten el diàleg amb l’infant, la presa de decisions, la integració dels petits en les decisions. Però cal anar amb compte: “Quina roba et vols posar? Què vols dinar? Què vols fer aquest cap de setmana? Preguntem als nens com si tinguessin nocions de l’economia familiar, de la gestió del temps, de dietètica… Per voler que el nen sigui feliç, ens allunyem de l’objectiu d’educar en l’autonomia personal. Els donem un poder que no poden assumir perquè són petits i no tenen criteri”.
Quina roba et vols posar? Què vols dinar? Els donem un poder que no poden assumir perquè són petits i no tenen criteri
Com cal fer-ho?
Donant només un parell d’alternatives que per als pares siguin vàlides. “Els nens han d’aprendre a prendre decisions, els podem mostrar el camí amb una pregunta on hi hagi dues alternatives molt raonables”.
Per exemple:
- “Vols aquests pantalons o aquests?”
- “Vols un entrepà de pernil o de formatge?”
D’aquesta manera el nen va aprenent a decidir i també a frustar-se, perquè potser volia una cosa que no estava entre les opcions, però a la vegada està content perquè està tenint la possibilitat d’escollir.
La família no és una democràcia
Hi ha nous arguments o models educatius que aposten per donar totes les explicacions possibles a les criatures, perquè entenguin per què s’han de fer les coses. Però cal tenir present, segons Martínez, que “els adults són la guia, hi ha una jerarquia al sistema familiar. No podem pensar que tots som iguals: un nen de tres anys no necessita entendre per què si no es renta les dents tindrà càries. Ha d’agafar aquest hàbit des del moment necessari, i no des que ho entén. No cal donar tantes explicacions”.
El nen aprèn a argumentar, segons aquesta especialista, i “pensa que podrà sortir-se amb la seva, perquè pensa que té tots els drets, igual que els pares. Potencialment són nens molt consentits, típics adolescents sense límits, mal educats, que no accepten un no per resposta i que poden arribar a ser dèspotes, i fins i tot agressius. Com que està tot permès, fins i tot la línia vermella de respecte als pares se la salten.”
Obediència i autoritat
“Ens fa por manar, perquè significa que hi ha dictadura, i és un concepte malentès. Fins i tot hi ha pares que fugen del concepte mare i pare, perquè pensen que implica això i s’estimen més que els seus fills s’hi dirigeixin pel nom de pila que no com a papa o mama. Em sembla molt trist, els deixem orfes de pares i mares, no només pel terme, sinó també pel concepte”.
I és que per Martínez és molt clar que els progenitors no han de ser amics dels seus fills. “És veritat que hem de tenir una relació propera, d’empatia, pròxima, de jugar, riure… Però també hem de marcar el camí perquè no som iguals. Hem de reivindicar l’autoritat, que no autoritarisme. Sembla que el concepte estigui obsolet quan en realitat és un dels problemes que em trobo cada dia amb els pares, desesperats perquè el seu fill no els fa cas”.
Les frases com ‘mama no em rallis’ no les podem permetre
Hi ha una línia vermella que no s’hauria de traspassar, de fills i filles cap a pares i mares, per no faltar al respecte. “Les frases com mama no em rallis no les podem permetre perquè llavors ens estem posant com a col·legues i no com a pares. Aquesta diferència l’hem de marcar des de l’amor i el respecte mutu. Sembla que això de posar límits sigui autoritarisme, una dictadura i que porti mal rotllo, però els nens necessiten límits”.
Repetir les coses mil vegades
Repetim les ordres o peticions i mil una vegades als petits. “Els nens en realitat ho estan fent molt bé. Els estem dient que han de fer les coses a la primera, però si no ho fan i al final cridem, és a la desena que ells saben que és quan s’ha de fer”. És a dir, hem ensenyat als nens que ho han de fer quan ens enfadem, just el contrari del que volem.
Com ho hem de fer?
“Si a la primera no funciona, t’hi acostes sense mal rotllos i l’hi repeteixes. Els pares hem perdut l’autoritat. Hem de tenir l’actitud que aquella cosa s’ha de fer en el moment i ja està. Hem d’intentar aconseguir amb el mínim el màxim. No cal el discurset, no calen els crits, cal l’actitud. Si els nens veuen que si no ho fan ara els pares s’enfadaran es posaran a fer allò que els han demanat. Veient aquesta actitud dia a dia acabaran aprenent que s’han de fer les coses al moment.”
Normes i conseqüències
Cada família té les seves normes implícites: s’ha d’anar a dormir a tal hora, s’ha d’acabar de dinar per aixecar-se de la taula... Però “perquè unes normes funcionin no només serveixen que estiguin explicitades i escrites, sinó que també hi han d’haver unes conseqüències. En funció de com fem les coses ens va bé o malament, conseqüències positives o negatives”.
No es tracta de castigar o fer xantatge, sinó que els infants sàpiguen que podran fer una cosa si en fan un altra. “Les conseqüències s’han d’aplicar d’immediat (perquè demà ja ho pugui corregir) i han de ser proporcionals a l’error comès. Això és el que funciona. Que ells vegin que en funció del que facin algunes coses van millor o pitjor”.
“Vinga, que fem tard”
Si som dels que cada dia repetim “afanya’t que fas tard a escola”, potser és que nosaltres, adults, estem gestionant malament el nostre temps. Martínez dona alguns consells pràctics.
Com ho hem de fer?
- Llevar-se abans els adults. “Si cada dia anem cinc minuts tard, és que ens falten cinc minuts. Així anirem més tranquils i no ens estressarem (nosaltres i els nens) de bon matí.”
- “Si els nens van a dormir una mica abans i s’aixequen una mica abans, assegurem que tota la resta funcioni perquè els nens necessiten un aprenentatge per vestir-se, per esmorzar…”
- No es vol vestir. “Si cal portar el nen al col·legi en pijama, no passa res. El nen acabarà aprenent que això no podrà tornar a passar i es vestirà. Hem de deixar que els nens superin les seves dificultats. Un nen que supera una dificultat és un nen que creix. Un nen que es vesteix sol és un nen que se sent molt més gran, més capaç. I no els deixem, els vestim i els donem de menjar per anar més ràpid i no els deixem créixer”.
“Ves a dormir al teu llit”
A moltes llars, al mig de la nit, la criatura passa a dormir al llit dels pares. Potser no suposa cap problema per a ningú, però potser arriba un punt que sí que ho comença a ser, com passa en els casos que Martínez s’ha trobat a la seva consulta. “El nen que dorm amb els pares és un nen a qui en general després li costa molt dormir fora de casa, anar de colònies… A la pràctica terapèutica és el que em trobo sovint, i la queixa dels pares. Veuen com aquest nen té moltes pors, inseguretats… Hem de tractar aquest problema, donar-li eines al nen per gestionar aquestes pors que té. S’ha de fer una feina progressiva”.
Com solucionar-ho?
Hem de fer el procés per fases:
- Dormir al propi llit, però acompanyat d’un dels pares, durant tota la nit. És el primer pas per anar fent el canvi progressivament.
- Agafar el son amb els pares, i dormir tota la nit sol al seu propi llit. Primer els pares poden estar estirats al llit al seu costat, després asseguts a la vora del llit… Cada dia se separen una petita distància fins arribar a la vora de la porta.
- Conciliar el son sol i dormir al seu llit tota la nit. Els pares poden seure al lloc més allunyat del llit, a l’habitació. Abans que el nen s’adormi, dir-li bona nit.
- Dormir a fosques i en altres llocs sol. Això representa l’autonomia total.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)