lunes, 19 de diciembre de 2016

Pessebre fet pels nens i nenes de Trapelles

Hola, 
com ja sabeu aquests dies hem estat  treballant molt  i us volem ensenyar el resultat:



Hem estat pintant pedres de diferents colors per poder crear, entre tots, aquest pessebre tant xulo i original que estarà exposat als Locals Parroquials de Porqueres durant les Festes de Nadal.

L'EQUIP DE TRAPELLES US DESITJA BONES FESTES!!

navidad-en-purpurina-imagen-animada-0227

lunes, 12 de diciembre de 2016

POEMA DE NADAL


POEMA DE NADAL


El dia de Nadal, 
tots a casa com cal
Picarem fort el tió 
perquè cagui molt torró.




Cançons de Nadal

Us deixem les Nadales que cantarem el proper dilluns 19 de Desembre a la Festa de Nadal de Trapelles. Tansols agafem unes estrofes, no les fem senceres. Ja us les enganxarem a les llibretes.



 ELS TRES REIS "MARRECS"


DIMONI PELUT "XERRICS"


BON NADAL "MINYONS"


AMB LA LLUM DEL FANALET "VAILETS"



EL NADAL JA ÉS AQUÍ "ESPERXATS"



miércoles, 23 de noviembre de 2016

martes, 22 de noviembre de 2016

Sortida : Anem a buscar fulles

L'altre dia varem anar a buscar fulles, hi havien  moltes i ens ho vem passar molt i molt bé!!!





En Patufet

Ja hem despedit a la Castanyera, ara us presentem en Patufet, el personatge que estem treballant aquestes setmanes. Amb ell cantem cançons, expliquem contes, experimentem amb cols i fem teatre.


viernes, 21 de octubre de 2016

La Castanyera

La Castanyera ja ha arribat a la nostra escola! 
Cada dia la anem a veure, li portem castanyes i li cantem cançons.






miércoles, 19 de octubre de 2016

CANÇONS DE FIRES

VOLTEN, VOLTEN ELS CAVALLETS

VOLTEN, VOLTEN ELS CAVALLETS
VOLTEN, VOLTEN ELS CAVALLETS
MENTRE SONA LA MÚSICA,                                                                       
VOLTEN, VOLTEN ELS CAVALLETS
 I PUGEN LES NENES I ELS NENS.
PUGEN I BAIXEN ELS CAVALLETS,                                          
MENTRE SONA LA MÚSICA,
PUGEN I BAIXEN ELS CAVALLETS,

A LA FIRA HI HA MOLTS FANALETS!












EL TREN DE LA BRUIXA

EL TREN DE LA BRUIXANO EM FA POR
PERQUÈ M’AMAGODINS DEL VAGÓ.
BRUIXA, BRUIXA, BRUIXA AMB LA TEVA ESCOMBRA,
BRUIXA, BRUIXA, BRUIXA,NO M’ATRAPARÀS, NO M’ATRAPARÀS!

DIFERENTS ACTIVITATS A L'ESCOLA


Aquests dies ja estem realitzant varies activitats a totes les aules i amb tots els nens i nenes, com pintar amb diferents materials, descobrir i experimentar amb diversos objectes i amb fruits de tardor, jugant a la cuineta o fent jocs motrius a les coltxonetes.
Us animem a que porteu més material de tardor, aprofitant que encara no fa gaire fred i que la llum del sol s'amaga més tard per anar al parc o al bosc a buscar fulles, pinyes, castanyes, entre altres.
Els nens gaudiran en la recollida amb els pares i en la descoberta a l'escola.



martes, 4 de octubre de 2016

ADAPTACIONS CURS 2016-17

En el següent enllaç trobareu un recull de fotografies d'aquests dies d'adaptacions.


Exposició de fotos



Aquest proper dissabte 8 doctubre començará una de les activitats programades durant tot aquest curs per celebrar els 20 anys de Trapelles.
Serà una exposició de fotografies d'aquests 20 anys.
Totes les educadores amb ajuda de varies families hem fet una recopilació de fotografies de com era i com és Trapelles, amb imatges ben tendres de tots els que han passat per l'escola, recordant moments i despertant sentiments de nostàlgia.

Desprès vindran a animar-nos un fantàstic grup de Banyoles, els Bufant Fort Street Band, que ben segur ens faran moure el cos.
Animeu-vos a venir!


martes, 20 de septiembre de 2016

L'ADAPTACIÓ

Us deixem aquest article tant interessant sobre l'adaptació.

L’ INICI DE L’ESCOLA: EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

LA SEPARACIÓ
Aquesta relació d’aferrament de l’ infant amb el seu cuidador primariés molt important en el desenvolupament de l’ infant i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat, tranquil•litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca un intensa ansietat.
Per tant, aquest inici escolar del petit, suposarà sempre una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional”. Per una banda ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part de la vida i del creixement del petit. D’altra banda també els pares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d’adaptació.
L’ADAPTACIÓ
A la vegada l’ infant també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’un nou espai en el que es sentirà desorientat i perdut. També ha de fer una novareestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.
Per tan es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.
També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.

RESPOSTES HABITUALS DELS INFANTS
Els comportaments més freqüents a l’escola són: inseguretat i por, plor, descontrol d’esfínters, vòmits, trastorns en l’alimentació, son, agressivitat, especial aferrament als objectes personals (motxilla, jersei…), etc… Però les conductes poden ser molt diverses: des de l’alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… a fortes actituds de rebuig o de “càstig” (ignorància) quan se’l va a recollir; també és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil•litat (una setmana, un mes…) reaccionin amb plor i rebutgi la llar quan pren consciència de la nova situació.
En el marc familiar també succeeixen regressions i alteracions en el comportament com: regressió en el control d’esfínters, malsons nocturnes, trastorns de gana, irritabilitat, etc.
Aquestes alteracions del comportament normal dels petits no desapareixeran fins que siguin establerts els suficients llaços afectius amb les persones que es relaciona, i fins que no tingui un coneixement suficient del nou entorn físic i social.
És el mateix nen qui ha de superar des del seu interior aquests canvis, el que ha d’anar conquistant, autoafirmant-se, sortint a poc a poc del seu egocentrisme, independitzant-se per construir el seu món intern i avaluar, contrapesar aquesta separació, acceptant-la interiorment. Valorar i acceptar les seves pròpies possibilitats, sense protecció i atenció continuada de la seva família.

PREVENCIÓ, QUÈ PODEM FER?
La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé, pot ser problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de tenir en compte i només així podrem ajudar l’ infant a suportar el dolor i a superar-lo sense que hagi de recórrer a “solucions” dràstiques i perjudicials per a ell (com construir una cuirassa de fredor o d’indiferència que els dificulti establir vincles). 
Es responsabilitat de pares i educadores d’organitzar un període adequat d’ adaptació per a que aquests primers temps d’escola s’assumeixin per l’ infant sense traumes i evitin que el canvi en la vida de l’ infant sigui massa sobtat.

Què podem fer, doncs?

  • Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola: que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici…, l’educadora, familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i del personal del Centre, …
     
  • Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies peracompanyar l’ infant amb la presència dins de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
     
  • Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare. El temps d’estada es pot anar augmentant a poc a poc i, a mesura que la criatura conegui i agafi confiança en la persona que se n’haurà de fer càrrec, la mare el podrà començar a deixar sol de tant en tant, fins que hi hagi garanties que el fill ho pot elaborar”.
     
  • Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. “S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació. Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa. Qualsevol canvi anòmal, agut i continuat, en la seva manera de comportar-se (en el dormir, en el menjar, en el seu humor, etc.) pot ser indicador de mala adaptació al canvi i de sofriment intens. Si això passés, el procés d’adaptació hauria de ser més llarg” 
     
  • Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
     
  • Encara que creiem que no ens entenen explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
     
  • En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
     
  • Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se, per adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
     
  • No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
     
  • Una vegada decidit, no allargar els comiats.
     
  • Ser puntuals a les recollides.
     
  • Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
     
  • Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….

L’ACTITUD DELS ADULTS:
Els infants necessiten, per poder créixer físicament i psicològicament sans, uns adults forts que sense deixar-se endur pel patiment de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les tolerin i que amb amor i cura els confortin.

Els nens/es creixen psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en els seus pares. 

Que els nostres fills/es puguin sentir que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.

Reportatge : 30 minuts "Una altra escola"



Una escola pública de Ripollet, un col·legi dels Jesuïtes a Raimat, un institut públic de Terrassa i un centre concertat de Barcelona. Quatre centres i un objectiu:
 La renovació pedagògica.




viernes, 9 de septiembre de 2016

BENVINGUTS AL NOU CURS 2016/17!!!

Un nou curs comença i ja us estem esperant totes plegades amb moltes ganes!



L'escola ja està ben preparada per rebre-us.






Aquest any fem 20 anys i durant aquest curs realitzarem moltes activitats per celebrar-ho!
Ja us anirem informant de tot el que es farà.


viernes, 29 de julio de 2016

LA GRAN DESPEDIDA DEL CURS 2015/16!!!

  BALLANT AL RITME DE ZUMBA

A petició de varies families, us deixem aquests vídeos de l'últim dia d'escola.
La Judith Reina ( mare de l'Irene Teixidor) ens va fer ballar a ritme de Zumba.
Va ser molt divertit per tots i totes!!!




lunes, 25 de julio de 2016

JOCS D'AIGUA PER DESPEDIR EL CURS!

Aquest curs finalitza, i amb aquestes calors el millor és remullar-nos! Un petit recull dels moments més fresquets d'aquest mes de Juliol ;) Us desitjem unes molt bones vacances d'estiu! Gaudiu al màxim dels vostres fills/es que són únics i el temps pasa volant!!

jueves, 9 de junio de 2016

CAN MAIOL

El dia 6 de Juny els grups de nens grans varem anar d'excursió a Can Maiol (Sant Andreu Salou). Allà ens van fer activitats diverses de l'hort, vem veure i tocar alguns animals de granja, i ens van portar de passeig amb un mini tractor. Va anar molt bé!!

miércoles, 18 de mayo de 2016

Eva Millet: “Deixem de preguntar-ho tot als nens, la família no és una institució democràtica”


Us convidem a llegir aquest article tant interessant de L'Eva Millet.

Eva Millet: “Deixem de preguntar-ho tot als nens, la família no és una institució democràtica”

Periodista, autora de 'Hiperpaternidad’ (Plataforma Actual). Arran del naixement del primer dels seus dos fills, la periodista Eva Millet va començar a especialitzar-se en temes d’educació i criança. Fa dos anys va posar en marxa el blog ‘www.educa2.info’ i ara acaba de publicar un assaig sobre la hiperpaternitat
  21K
 
76  
Hem passat de tenir fills moble, a qui fèiem poc cas, a tenir fills altar, que venerem. Una nova generació de pares practica la hiperpaternitat, un model de criança originari dels EUA, i propi de les classes mitjanes i altes, que es caracteritza per una sobreprotecció d’uns fills que s’han convertit en el centre de les famílies del segle XXI. Així ho sosté Eva Millet al seu últim llibre.
Per què els pares d’ara som més protectors?
Una de les raons és demogràfica. Si només tenim 1,3 nens de mitjana, aquest nen és el centre d’atenció i de la vida dels seus pares. I no els estem fent cap favor. Esclar que són superespecials! Però per a tu, no per a tot el món, i s’han d’acostumar que no són el centre de l’Univers. Les famílies abans eren més extenses i tothom -avis, tiets, cosins- participava en la teva educació. Ara no, el model està blindat i no acceptem comentaris ni crítiques de la tribu. A més, tenim els fills de més grans i importem a la criança les eines de la feina. I també hi ha una competència brutal entre pares: els nens són ara signe d’estatus. Són una projecció de tu mateix i les seves fites són les teves. Tot ha de ser perfecte: la casa, el cotxe, les dents i, també, el nen.
Com són els hiperpares?
La hiperpaternitat es caracteritza per una atenció excessiva als nens i una perpètua supervisió. Els pares resolen sistemàticament els problemes als seus fills i això té conseqüències, perquè els estàs fent menys autònoms. Una altra característica és justificar-los contínuament i estimular-los precoçment. Hi ha una tendència a intentar que els nens ho facin tot com més aviat millor perquè siguin supernens, però això té dues derivades. Estem prenent als nens el més important de la infantesa, que és el temps per jugar, i no tenen temps per avorrir-se, i de l’avorriment en pot sortir la creació. Està bé que facin alguna activitat però el màxim haurien de ser tres tardes ocupades, i ja em sembla molt.
“Estic farta de fer que la infantesa del meu fill sigui màgica”, deia la carta d’una mare que es va fer viral.
Trobem pares insegurs perquè hi ha sobreoferta de mètodes i experiències que el nen ha de viure, i això suposa un estrès afegit. Sembla que no puguis quedar-te a casa un cap de setmana sense fer res, i els nens a vegades també ho demanen. Estan farts de tanta acadèmia precoç i no hauria de ser així perquè els mates les ganes d’aprendre i la curiositat.
Com podem saber si ens hem convertit en hiperpares?
Hi ha dos senyals. Un, si no ets capaç d’observar el teu fill sense intervenir a la primera oportunitat. I un altre és quan es parla en plural dels fills: “Avui tenim un examen”, “Hem aprovat”, “Hem suspès”...
Els hiperpares també intervenen molt en l’escola.
Està bé que els pares s’impliquin en l’escola, que hi col·laborin, però cadascú ha de saber quins són els seus límits. El problema és que sovint acaba en enfrontament.
Triar escola provoca molt d’estrès als pares.
I no hauria de ser així. Els nens haurien d’anar a l’escola del barri. Però hi ha la idea que han d’anar a l’escola perfecta on fan l’última tècnica pedagògica. És un estrès. Els pares visiten 25 escoles, fan excels i després no es refien de l’escola a la qual l’acaben portant.
I quins nens estem criant?
Estem criant nens amb una visió molt inflada de si mateixos. Estem criant nens L’Oréal : “Perquè jo ho valc”. Però d’altra banda, són nens molt dèbils que mai han après a resoldre els seus problemes, perquè mai els has donat l’oportunitat ni les eines i davant un petit problema es desmunten. Recordo el cas d’una estudiant nord-americana a Barcelona que es va quedar atrapada a l’ascensor i en lloc de tocar l’alarma va trucar a la seva mare als Estats Units perquè l’hi resolgués. Estan acostumats que els pares els diguin què han de fer. En estar tan protegits són insegurs i tenen moltes pors: nens amb por de dormir amb el llum apagat, d’estirar la cadena, de menjar coses noves...
¿La criança natural o maternitat intensiva pot ser un problema?
La maternitat s’ha professionalitzat en el sentit que hi ha dones que fan de la maternitat la seva feina i es defineixen com a full time mums. S’acaba embogint. El nen és el teu referent però hem de tenir altres activitats a la vida.
I quin és l’antídot per revertir la hiperpaternitat?
L’ underparenting o sana desatenció dels fills. Com a pares la nostra feina és estar pendent dels fills però sense intervenir a la primera ni fer-ne un drama. Si la nena està desganada no vol dir que tingui anorèxia, i si un dia no la deixen jugar a futbol no és bullying. Poso l’exemple de la motxilla: quan el nen surt de l’escola no li has de portar la motxilla com si fossis el seu majordom. Si pesa, treu-li un parell de llibres. L’has de fer responsable de les seves coses. I també deixar de preguntar-l’hi tot: “Que vols dormir?”, “Que vols dinar?”, “Que vols un Dalsy?”... Hi ha aquesta idea que la família és una institució democràtica i no, la família és una jerarquia: els pares a dalt i els nens a baix. Tots hi participem però no li pots preguntar a un nen de 3 anys què vol per sopar.


.http://www.ara.cat/societat/EVA-MILLET-Deixem-preguntar-ho-democratica_0_1574242571.html






I també us deixem l'entrevista que li van fer als Matins de Tv3


miércoles, 4 de mayo de 2016

PORTES OBERTES A LES AULES

Ja fa unes setmanes  varem iniciar les "Portes Obertes" a totes les aules.
Durant tres dies a la setmana (dilluns-dimecres-divendres) cap allà les 10:20h s'obren les portes de totes les aules i els nens i nenes de Trapelles decideixen allà on volen anar a jugar i apendre.
La resta dels dies fem treballs d'aula més específics.
Durant dos setmanes seguides fem aquest tipus d'activitats, per això recomenem la bata des de casa, per què el nen/a pot voltar per tot arreu i fer activitats ben diverses.
A la tercera setmana, és tot el grup classe amb la seva educadora que es traslladen cada dia a una aula diferent fins passar per totes les aules. D'aquesta forma ens assegurem de que tots els nens i nenes puguin jugar,descubrir i explorar amb totes les temàtiques i materials proposats.

A continuació us deixem un recull de fotografies d'aquests dies.



jueves, 10 de marzo de 2016

Juguem amb les caixes

Gràcies a totes les famílies que heu portat caixes a l'escola, els nens i nenes de Trapelles s'ho han passat d'allò més bé jugant amb elles. A continuació us deixem un petit recull d'aquests moments.

miércoles, 9 de marzo de 2016

Cançó del Tortell




Deixa’m coure en el teu forn,

un tortell rodó i ben gran.
Serà dolç, tindrà crocant
i amb ametlles pel voltant,

Ben farcit de crema,
ben farcit de crema,
i amb cireres roges
que em diran: mengeu-me! 
Deixa’m coure en el teu forn,

un tortell rodó i ben gran.
Serà dolç, tindrà crocant
i amb ametlles pel voltant,









lunes, 7 de marzo de 2016

La Geganta Marcelina i El Llop


A continuació podreu veure les dues cançons que hem estat treballant aquestes últimes setmanes:




miércoles, 2 de marzo de 2016

LA GEGANTA MARCELINA

Aquests últims dies hem estat treballant el conte de la Geganta Marcelina, i finalment vem fer el teatre.

domingo, 7 de febrero de 2016

Carnestoltes 2016

Aquests dies hem realitzat activitats relacionades amb el Carnestoltes, com pintar-nos la cara, vestir-nos amb robes diferents, posant-nos barrets i perruques ben divertides, etc.
I per fi, el passat dia 5 de Febrer varem fer la Festa del Carnestoltes amb tots els pares, mares i familiars de tots els Trapelles!!

Juguem sense comprar

Mireu aquest interessant article, ens ajudareu a crear aquestes joguines tant creatives, educatives i gens costoses pels nostres nens i nenes de Trapelles? Segur que sí!


Juguetes y más juguetes


Hoy quiero romper una lanza a favor de la crisis.
No estoy loca, no. Lógicamente la gran mayoría de las cosas que trajo consigo la crisis económica en la que nuestro país está inmerso son malas, pero me gusta ver el lado positivo de todo.
A pesar de ser una de las afectadas por los innumerables puestos de trabajo que este gobierno dejó (contratos basura que cesan con suerte a los 12 meses), a pesar de tener que privarme de un montón de cosas por no llegar a todo, gracias a las infinitas posibilidades y ayudas a los jóvenes que este gobierno dejó. A pesar de todo, me gusta ver el lado positivo.
Y es que, gracias a la crisis, la gente explotó su creatividad al máximo.
Cada vez hay más cosas hechas a mano, cada vez encuentras más tutoriales en internet para hacer lo que sea con materiales baratos. Con la crisis llegó el boom del DIY (Do it Yourself = Hazlo tú mismo) y del LOWCOST (precios bajos). Y yo me dejé llevar.
Será que lo llevo en la sangre, que siempre lo vi en mi casa. Porque mi madre es una manitas, y hace lo que sea con cuatro cosas que encuentre por ahí.
Ella era la que me ayudaba a terminar los trabajos de plástica que yo siempre posponía porque “estaban chupaos” y luego me pillaba el toro.
El caso es que, los menos culpables de todo este desarreglo económico que sufrimos, son los niños. Y en relación a ellos va el post de hoy.
Aunque no dispongamos de una cantidad grande de dinero, podemos conseguir que los peques de la casa jueguen sin parar, si nosotros mismos fabricamos los juguetes.
Y es que está muy de moda el hacer cosas con cartón. Yo lo uso mucho para mis trabajos de Scrap. Reciclo cajas de cereales, cajas de zapatos… de cualquier cosa y siempre le termino encontrando una utilidad. Lo mejor de todo es el resultado final :D.
La verdadera finalidad de los juguetes, sean del tipo que sea, es fomentar la creatividad y la imaginación de los niños. Que desarrollen el juego simbólico, por ejemplo, es muy importante para su crecimiento intelectual.
No se vosotros, pero yo me quedo embobada viendo a los críos inventar historias y jugar horas y horas. Es muy fácil hacerlo si cuentas con la infraestructura necesaria (juguetes de todo tipo), pero es maravilloso hacerlo con el poder de la imaginación, donde un tarro de cristal se convierte en una lámpara maravillosa, o un tubo de plástico es un catalejo súper importante y clave para la búsqueda del tesoro soñado.
Por eso mismo, no hace falta tener millonadas para que los niños jueguen e inventen, disfruten y vivan experiencias únicas en su infancia.
Os traigo un recopilatorio de ideas súper chulas basadas solamente en el cartón.
barco pirata hecho de cartón
Un barco pirata donde los pequeños podrán recrear escenas de pelis de dibujos, o inventar sus propias aventuras. Los gorritos también se pueden hacer con cartón.
bomberos de cartón

¿Tu hijo sueña con ser bombero? Dale el capricho y hazle un parque completo, para que sus amigos también puedan jugar. Puede ser una buena idea para fiestas de cumpleaños.
buzón para recibir correspondencia
Un buzón mágico para recibir correspondencia. Con este juguete se pueden trabajar además habilidades con los pequeños. Una idea genial sería ponerlo en un lugar de la casa al que todos tengan acceso y abrirlo un día en específico de la semana, por ejemplo los viernes por la tarde. Todos los integrantes de la familia deben tener un mensaje del resto, pero ha de ser un mensaje positivo. Es una forma de crear tiempo en común y acentuar los valores de cada uno.coches de cartón para carreras
Coches de carreras al mejor estilo PICAPIEDRA, para que los niños se entretengan.
casita de cartón
Las casitas siempre son un acierto, y si encima están adecuadas al tamaño de los niños… son ¡la pera!. Dentro podrán preparar comiditas, hacer la lista de la compra o echarse una buena siesta.
castillo de cartón para princesas y príncipes

Castillos a la altura de príncipes y princesas en minuatura. Ellos mismos podrán decorar su morada, pintándola de colores o poniéndole pegatinas para acicalarla. ¡Que den rienda suelta a su imaginación!.
disfraz de cartón

Y todo castillo requiere la presencia de un caballero. Haz tu propio disfraz y mimetízate a tope con la Edad Media.
castillo tamaño niño cartón
Si el castillo es tamaño niño, todavía es mejor si cabe. Podrán campar a sus anchas dentro de él, haciendo que el juego sea aún más real.granja americana de cartón
Una granja al más puro estilo americano para guardar todos los animalitos. Es una idea fantástica.
laberinto diy cartón
Sentirte como Alicia en el país de las maravillas en su laberinto, puede hacerse realidad. Con un montón de cartón y una buena dosis de paciencia y maña, podemos conseguir algo tan espectacular como esto. Los peques pasarán largos ratos tratando de encontrar la salida. lavadora diy cartón
Una lavadora súper atómica para jugar. Puede servir incluso para guardar la ropa sucia de los peques. Cada uno, que le de el uso que prefiera :D.ascensor o máquina del tiempo
Esto puede ser un ascensor, o incluso una máquina del tiempo. Aún recuerdo una serie de la tele, en la que el protagonista se metía en algo similar (con más luces y esas cosas) y salía cada vez disfrazado de algo diferente. Este juguete en particular me chifla.
juego mini golf cartón
¿Qué tal una sesión de mini-golf en casa? Es una idea muy original. Podemos jugar con palos de golf pequeño, o incluso con la mano. Usando pelotas de papel, de plástico o del material que se os ocurra.
heladería de cartón
Esto también es muy americano, pero seguro que a los enanos les encantará. Y mucho más en verano. Recuerdo que cuando íbamos al pueblo de mis abuelos, siempre fabricábamos una tienda, hacíamos zumos, bombones, o lo que se nos ocurría y lo vendíamos en ese puesto. Echábamos horas y horas jugando. Si lo customizamos un poco, podemos hacer algo tan chulo como ésto.
diy tobogan casero de cartón
Esta última idea es sólo para atrevidos. Seguro que muchos no lo pondrán en práctica porque puede ser peligroso, pero yo lo veo y me apetece lanzarme. Los pequeños la gozarán, eso fijo.
Todas estas imágenes están sacadas de internet. Podéis echar un ojo en el buscador de google y seguramente encontraréis montones de cosas más e incluso mejores.
No todo son videojuegos y tecnología. Jugar al estilo de siempre, es lo mejor que hay.
Otro día os traeré propuestas con cartón para adultos. Os vais a quedar alucinados con todo lo que se puede hacer. Yo nunca lo habría imaginado.

¿Qué me decís? ¿Os gustan estas modalidades de juego? ¿Os habíais planteado alguna vez hacer juguetes vosotros mismos? ¿Preferís los juguetes comprados?
Contadnos.

https://mirefugiovirtual.wordpress.com/2016/01/26/juguetes-y-mas-juguetes/