ESCOLA BRESSOL "TRAPELLES" : L’ESTIU I ELS BOLQUERS

Educar de 0 a 6 anys

Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

In-fàn-ci-a 216

L’ESTIU I ELS BOLQUERS

Arriben les vacances d’estiu, temps per estar en família. I existeix el costum de pensar que també és el millor moment, amb la calor, la poca quantitat de roba dels infants i que els pares tenen temps suficient per poder-s’hi dedicar, per treure el bolquer.

Doncs bé, cal tenir en compte un detall ben important. El fet de que un infant sigui capaç de deixar el bolquer, és a dir, controlar els esfínters, és un procés maduratiu neurològic, no un aprenentatge. De fet, quants ens avancem al moment maduratiu de l’infant i traiem bolquers abans d’hora, quan encara el seu cos i el seu cervell no estan preparats, el procés es converteix en un aprenentatge. Un aprenentatge d’assaig i error, de passar temps i temps assegut en un orinal, d’esperar, d’haver d’escoltar una vegada i una altra “anem a fer pipí?”, de fuites, de “és que estava concentrat jugant i no se n’ha adonat”. No, perdoneu, és que no està preparat, és que encara no és el moment.

Avançar-se és també patir cada cop que sortim de casa, és haver de portar mudes i mudes a sobre, fins i tot hi ha famílies que opten per tancar-se a casa durant dies i no gaudir ni un mínim passeig.

Avançar-se és a vegades desesperar, és motiu de disgustos i males paraules. Forçar a l’infant a fer quelcom que encara no és capaç de fer és també fer-lo sentir malament quan s’adona que no compleix les expectatives dels seus pares, és sentir-se frustrat amb ell mateix, és afavorir una baixa autoestima, i és també perdre tant de temps! Temps que es podria estar aprofitant per jugar, per gaudir de la vida, per estimar-se.

Per abandonar el bolquer s’hauria d’observar si l’infant mostra o no senyals que comença a estar preparat. Si no està preparat , per què fer lo patir intentant que faci alguna cosa que no és capaç de fer? La realitat és que, quan un nen està realment preparat i interessat, el procés es tan senzill, tan natural, tan fàcil…

L’adult, pràcticament no ha de fer res. El seu paper només és, en primer lloc, haver-li servit d’exemple.

D’altre banda, ja quan l’infant s’inicia en el procés, el nostre paper com adults és facilitar-l’hi. Com? Posant-li roba còmoda i fàcil d’abaixar, i posant al seu abast un lavabo o orinal. No tancant portes, que no hi hagin escales pel mig…, facilitant que tot sol pugui arribar a temps i que es pugui treure la roba.

I és que el procés maduratiu del qual parlem no és gens senzill. Pensem-hi una mica. En primer lloc el nens ha d’adquirir la consciencia corporal suficient per percebre que té el bolquer mullat. Si el trobem amb el bolquer totalment ple i no mostra cap incomoditat, aquesta criatura encara no està preparada.

El següent pas en la maduració és identificar el moment precís en què està fent pipí o caca, és quan ens adonem dels senyals corporals previs que realitza l’infant, és a dir, notar que necessita fer pipí o caca. Són aquells nens que de cop i volta s’amaguen, se’n van a un racó, s’ajupen, es posen drets si estaven asseguts…per fer caca ja que han estat capaços de percebre les seves necessitats prèviament.

L´últim pas és poder controlar els seu propi cos, ser capaç d’identificar les senyals i poder arribar a temps.

És tot un procés que poc a poc han d’anar assolint. El seu cos, el seu cervell, han d’anar madurant fins arribar-hi.

És imprescindible que l’infant mostri interès, si no el té, ja arribarà, no patiu. Molta paciència, molt d’acompanyament, molta tranquil·litat.

A vegades, ens uns dies perden l’interès. S’ho han pres com una mena de joc i prou. El més important, és estar al seu costat i acompanyar-lo en aquest procés.

Per acabar, s’ha de tenir present que hi ha situacions en la vida dels infants que poden interferir en tot aquest procés, situacions de canvis, com ara l’inici escolar, l’arribada d’un germanet, alguna crisis familiar, el canvi de bressol al llit, etc. Aquests canvis poden causar que una criatura que tot just acaba d’abandonar el bolquer torni enrere en el procés. És totalment natural i no hauria de ser cap problema, paciència i tranquil·litat , poc a poc tornarà la normalitat.

En definitiva, passar de fer servir bolquers a fer servir l’orinal o el lavabo, no hauria de ser causa de frustracions, ni penes, ni baixa autoestima. Ni pèrdues de temps, evidentment. Ha de ser una etapa de felicitat, de sentir-se gran, autònom, capaç, etc. Ha d’oferir plaer a l’infant.