Gràcies a les aportacions de les famílies del curs passat , Trapelles ha pogut adquirir un parell de contes, proporcionats per una mare de l'Escola, en que surten els Gegants i Capgrossos de Banyoles.
A tota la mainada els hi han agradat molt!!
Aprofitem per agraïr a totes les famílies la seva participació i implicació a l'Escola.
Aquest projecte neix de la col.laboració entre la Biblioteca Carles Fontserè i l'Escola Bressol Trapelles el curs 2017-18 en la organització d'una xerrada com a cloenda dels 20anys de Trapelles i els 5 anys d'inauguració de la Biblioteca.
Aquesta xerrada va tenir una gran afluència de participació i per aquest motiu les dues entitats organitzadores van voler continuar creant un nou projecte.
Aquest serà el segon curs que es realitza amb unes xerrades i/o activitats formatives per a famílies i persones interessades en l'educació i creixement personal.
Us animem a venir i gaudir de les xerrades i activitats proposades.
Comença un nou curs, els infants tindran les seves
primeres experiències fora de l’entorn familiar i us volem donar uns consells
per a l’adaptació a l’escola bressol.
L’entrada a
l’escola bressol acostuma a ser per l’infant la primera separació del nucli
familiar. Aquest s’ha d’adaptar a un nou espai i a noves persones, tot passant
per una separació física, afectiva i temporal de la seva família.
Deixar el fill/a a
l’escola bressol per primera vegada és un fet que per a algunes famílies costa
d’assimilar. La família ha d’acceptar la separació de l’infant, fent
sorgir sentiments, emocions i angoixes per la incertesa de saber si el seu
fill plorarà, si s’adaptarà a l’escola o bé si s’enyorarà, i per la
presència també, de noves persones en el cercle família-infant.
Hem de ser
conscients que l’adaptació és un procés que es desenvolupa de
maneres diferents per a cada infant i per a cada família. Essent
el període d’adaptació un dels moments més delicats, el més convenient és
fer una entrada progressiva a l’escola bressol. Els primers dies
poden ser d’una estoneta més o menys curta, que anirà augmentant fins a
completar la jornada escollida.
És important,
en la mesura del possible, que es pugui acompanyar a l’infant en
aquest procés tal i com s’acorda amb l’escola. Us explicaran quina és la millor
manera d’organitzar el període d’adaptació per a aquests primers dies.
·S’ha de tenir
en compte que els primers dies d’escola només serà una estoneta que anirà
augmentant fins a la jornada escollida.
ALGUNS CONSELLS
PRÀCTICS PER ALS PRIMERS DIES D’ESCOLA BRESSOL
Per tal de facilitar una bona adaptació a l’infant cal
tenir en compte que:
·Per tal d’entrar a
l’escola bressol de manera relaxada és important anar-hi amb temps i sense presses.
·És important acompanyar l’infant fins a la seva estança.
·S’ha d’anticipar allò que es farà a l’escola.
·El comiat ha de ser
breu i mai marxar d’amagat.
·Si l’infant plora,
s’ha de mantenir la calma per tal de no encomanar-li cap
tipus d’angoixa.
·Se li ha de dir
clarament que ara se li diu adéu, però que després se’l vindrà a buscar a
l’escola.
L’adaptació és un
camí que fan conjuntament infants, famílies i escola. Els i les educadores estaran al costat de la família per
acompanyar-la i resoldre dubtes o pors que puguin anar sorgint
en aquest trajecte.
Així doncs és un
factor essencial que l’infant tingui una bona adaptació que li permeti
tenir confiança amb l’entorn i amb qui l’envolta per tal
que pugui sentir-se segur i emocionalment còmode a l’escola bressol.
·L’infant ha de
saber que el deixem ben acompanyat i només temporalment, i que després vindrem
a buscar-lo a l’escola.
Us deixem un article interessant per començar el curs 😉
La comunicació família-escola, clau en la primera infància
Una bona comunicació entre pares i docents és especialment important entre els 0 i els 3 anys, quan els infants comencen a forjar la seva personalitat
Un dels primers maldecaps al qual s’enfronten els pares i mares recents és la tria d’una escola bressol per als seus fills i filles. Per tal de fer una tria acurada, és recomanable visitar els centres que hi ha a prop de casa, conèixer el projecte educatiu i l’equip docent, i veure quin tipus de relació s’estableix amb les famílies. Una de propera i fluïda que permeti detectar i abordar qualsevol aspecte de la criança i el desenvolupament de l’infant serà la millor de les garanties.
Com assenyala l’educadora d’escola bressol Gemma Martínez, la comunicació entre escola i famílies “ha de ser fluida i participativa, cosa que demana establir una relació de naturalitat, cooperació i confiança”. Al seu parer, cal que “pares i mares siguin conscients que són una part clau en el desenvolupament i el creixement dels fills”, i més si s’escau en l’etapa que va dels zero als tres anys, “quan es produeixen més canvis, tant a nivell motriu, cognitiu, d’autonomia, etc.”
El contacte proper facilita un dels moments clau: l’adaptació
Àngela Zorrilla explica que a l’hora d’escollir escola bressol per al seu fill Aritz, de dos anys, va prioritzar “el projecte educatiu”, que creu “que va de la mà de la comunicació”. Aquesta comunicació, opina, “ha de ser fluida i participativa, és a dir, escola i família han d’anar sempre de bracet”. El contacte tan proper va facilitar un dels moments clau: l’adaptació, i ja no només parlem de la del petit, sinó també dels pares. “A mi em va ajudar saber que cada tarda, al recollir al meu fill, la seva educadora el tindria en braços, li faria petons i m’explicaria durant l’estona que calgués i amb molta empatia com havia anat el dia”. Zorrilla explica que, “gràcies a la comunicació i la confiança que de seguida va forjar en l’equip” va aconseguir deixar enrere “des del primer dia” l’única angoixa que sentia pel debut. “Sabia que després de cinc mesos sense separar-me d’ell, em costaria molt, però per ell no vaig patir gaire: sempre hem tingut clar que volíem que anés a l’escola bressol i no ens n’hem penedit ni un dia”, diu. “Allà -continua- ha trobat amor, respecte, independència, ha fet amics i après, experimentat, ballat, divertit, menjat... en un entorn de deu”.
DETECTAR DIFICULTATS
Gemma Martínez també esmenta les converses informals que es produeixen a l’hora de deixar o recollir la canalla de l’escola com un dels moments idonis “perquè les famílies exposin els seus dubtes o neguits i perquè des de l’escola els ajudin a trobar possibles solucions”. Entre els temes que més angoixen els pares, apunta l’educadora, trobem els relacionats “amb la motricitat, l’alimentació i el control d’esfínters, la relació amb els altres nens i el desenvolupament del llenguatge”. En qualsevol cas, sempre que des del centre es detecti una possible dificultat, Martínez subratlla que “el primer que cal és organitzar una entrevista on es comunica a la família quines són les necessitats que hem observat i en la qual s’intenta obtenir informació de com està l’infant a casa o què preocupa els pares”. Es tracta, en definitiva, “de veure què es pot fer des de l’escola i des de casa per ajudar-lo i oferir, si calen, estratègies i recursos”.
En el cas de l’escola bressol on va l’Aritz, cada infant disposa d’una agenda que cada dia porten al centre i retornen explicant a les famílies el dia a dia. “Després, cada divendres, l’educadora ens envia un correu on explica què han fet cada dia de la setmana: quins contes han llegit, quines activitats han fet, com ha anat la classe d’anglès, etc.”, explica la mare. Zorrilla afegeix que a l’escola organitzen berenars pedagògics dos cops a l’any, “on veiem fotos i vídeos del curs i repassem la marxa del curs, els progressos dels infants, les properes activitats, etc.” “És un moment per plantejar dubtes i posar en comú qualsevol qüestió entre mestres i pares”, conclou.