LA CASTANYADA A L'ESCOLA

Un any més hem tornat a celebrar la Castanyada a Trapelles juntament amb les famílies.

La primera festa del curs per trobar-nos tos plegats.

Gràcies pel berenar i la participació de tothom!

https://photos.google.com/album/AF1QipM92C_FNrHoQfetq1myG0k3cOUP6aIpQtUBaR1M

L’ INICI DE L’ESCOLA : L'ADAPTACIÓ .

EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

https://photos.google.com/?pageId=none

Per un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.

LA SEPARACIÓ

Aquesta relació d’aferrament de l’ infant amb el seu cuidador primari, és molt important en el desenvolupament de l’ infant i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat, tranquil•litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca un intensa ansietat.

Per tan, aquest inici escolar del petit, suposarà sempre una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional” *(1). Per una banda ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part de la vida i del creixement del petit. D’altra banda també els pares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d’adaptació.

L’ADAPTACIÓ

A la vegada l’ infant també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’un nou espaien el que es sentirà desorientat i perdut. També ha de fer una nova reestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.
Per tan es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.

També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.

L’ACTITUD DELS ADULTS:

Els infants necessiten, per poder créixer físicament i psicològicament sans, uns adults forts que sense deixar-se endur pel patiment de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les tolerin i que amb amor i cura els confortin.

Els nens/es creixen psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en els seus pares. 

Que els nostres fills/es puguin sentir que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.

BENVINGUTS TRAPELLES AL CURS 2017/2018 

Aquest inici de curs ens dediquem a connectar amb els nens i nenes i famílies noves.

Mica en mica ens anem coneixent i anem adquirint una rutina nova en les nostres vides.

Vosaltres formareu part de l'escola i l'escola serà l'altre llar que tindreu.

"La meva escola és la meva segona casa, però casa meva és la meva primera escola" (educació i les tic) 

No és un adéu per sempre és sols l'adéu per un instant

"L'ensenyament que deixa petjada no és el que es fa de cap a cap , sinó de cor a cor "

Howard G. Hen

Amb aquest adéu us direm que mai es massa d'hora o massa tard per ser qui volgueu ser i que tampoc hi ha un límit de temps pel que vulgueu fer. Que sou lliures de començar de nou en qualsevol lloc i que no existeixen regles per fer quelcom. Amb aquest adéu us desitgem  que a partir d'ara pugueu veure  coses sorprenents, que sentiu coses que fins ara mai heu sentit, que conegueu altra gent i trobeu punts de vista diferents, però si malgrat tot això, algun dia descobriu que us falta alguna cosa, us demanem que ens recordeu i que ens visiteu. Per què a Trapelles us durem sempre dins del cor!

Aquest curs está arribant a la seva fi, per uns és el final d'un camí i us trobarem molt a faltar.

Us dediquem aquest vídeo a tots els que marxeu, desitgem que us agradi!

Per la resta, tansols dir-vos que gaudiu al màxim de les vacances i ens tornem a veure al setembre amb les piles ben carregades i nous companys per conèixer.

Tot l'equip de Trapelles

Festa Fi de Curs 2016/17

Hola!

a continuació podreu veure un recull de fotografés que ens han enviat algunes famílies de la Festa de Fi de Curs 2016/17.

Us agraïm de tot cor la vostra participació i la gran ajuda en tota l'organització, i sobretot pel regal tan meravellós que ens veu fer a tot l'equip!

https://photos.google.com/album/AF1QipOOOc4DxpR9vQhJIEjeOrfxeRMXYqWMx09sUp2a

L’ESTIU I ELS BOLQUERS

Educar de 0 a 6 anys

Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

In-fàn-ci-a 216

L’ESTIU I ELS BOLQUERS

Arriben les vacances d’estiu, temps per estar en família. I existeix el costum de pensar que també és el millor moment, amb la calor, la poca quantitat de roba dels infants i que els pares tenen temps suficient per poder-s’hi dedicar, per treure el bolquer.

Doncs bé, cal tenir en compte un detall ben important. El fet de que un infant sigui capaç de deixar el bolquer, és a dir, controlar els esfínters, és un procés maduratiu neurològic, no un aprenentatge. De fet, quants ens avancem al moment maduratiu de l’infant i traiem bolquers abans d’hora, quan encara el seu cos i el seu cervell no estan preparats, el procés es converteix en un aprenentatge. Un aprenentatge d’assaig i error, de passar temps i temps assegut en un orinal, d’esperar, d’haver d’escoltar una vegada i una altra “anem a fer pipí?”, de fuites, de “és que estava concentrat jugant i no se n’ha adonat”. No, perdoneu, és que no està preparat, és que encara no és el moment.

Avançar-se és també patir cada cop que sortim de casa, és haver de portar mudes i mudes a sobre, fins i tot hi ha famílies que opten per tancar-se a casa durant dies i no gaudir ni un mínim passeig.

Avançar-se és a vegades desesperar, és motiu de disgustos i males paraules. Forçar a l’infant a fer quelcom que encara no és capaç de fer és també fer-lo sentir malament quan s’adona que no compleix les expectatives dels seus pares, és sentir-se frustrat amb ell mateix, és afavorir una baixa autoestima, i és també perdre tant de temps! Temps que es podria estar aprofitant per jugar, per gaudir de la vida, per estimar-se.

Per abandonar el bolquer s’hauria d’observar si l’infant mostra o no senyals que comença a estar preparat. Si no està preparat , per què fer lo patir intentant que faci alguna cosa que no és capaç de fer? La realitat és que, quan un nen està realment preparat i interessat, el procés es tan senzill, tan natural, tan fàcil…

L’adult, pràcticament  no ha de fer res. El seu paper només és, en primer lloc, haver-li servit d’exemple.

D’altre banda, ja quan l’infant s’inicia en el procés, el nostre paper com adults és facilitar-l’hi. Com? Posant-li roba còmoda i fàcil d’abaixar, i posant al seu abast un lavabo o orinal. No tancant portes, que no hi hagin escales pel mig…, facilitant que tot sol pugui arribar a temps i que es pugui treure la roba.

I és que el procés maduratiu del qual parlem no és gens senzill. Pensem-hi una mica. En primer lloc el nens ha d’adquirir la consciencia corporal suficient per percebre que té el bolquer mullat. Si el trobem amb el bolquer totalment ple i no mostra cap incomoditat, aquesta criatura encara no està preparada.

El següent pas en la maduració és identificar el moment precís en què està fent pipí o caca, és quan ens adonem dels senyals corporals previs que realitza l’infant, és a dir, notar que necessita fer pipí o caca. Són aquells nens que de cop i volta s’amaguen, se’n van a un racó, s’ajupen, es posen drets si estaven asseguts…per fer caca ja que han estat capaços de percebre les seves necessitats prèviament.

L´últim pas és poder controlar els seu propi cos, ser capaç d’identificar les senyals i poder arribar a temps.

És tot un procés que poc a poc han d’anar assolint. El seu cos, el seu cervell, han d’anar madurant fins arribar-hi.

És imprescindible que l’infant mostri interès, si no el té, ja arribarà, no patiu. Molta paciència, molt d’acompanyament, molta tranquil·litat.

A vegades, ens uns dies perden l’interès. S’ho han pres com una mena de joc i prou. El més important, és estar al seu costat i acompanyar-lo en aquest procés.

Per acabar, s’ha de tenir present que hi ha situacions en la vida dels infants que poden interferir en tot aquest procés, situacions de canvis, com ara l’inici escolar, l’arribada d’un germanet, alguna crisis familiar, el canvi de bressol al llit, etc. Aquests canvis poden causar que una criatura que tot just acaba d’abandonar el bolquer torni enrere en el procés. És totalment natural i no hauria de ser cap problema, paciència i tranquil·litat , poc a poc tornarà la normalitat.

En definitiva, passar de fer servir bolquers a fer servir l’orinal o el lavabo, no hauria de ser causa de frustracions, ni penes, ni baixa autoestima. Ni pèrdues de temps, evidentment. Ha de ser una etapa de felicitat, de sentir-se gran, autònom, capaç, etc. Ha d’oferir plaer a l’infant.

                                                                      

                                                            Inés D’Andrea

Educadora a La Casa dels Infants

LIPDUB de TRAPELLES

El passat divendres dia 2 de Juny vam presentar el Lipdub de Trapelles.
Moltes gràcies a tots per la vostra participació!!!

20è ANIVERSARI LLAR D’INFANTS ELS TRAPELLES

Deixarem la Llar enrere i rodarem per mil camins.

Bolquers i pipa fora i amb un pas ben decidit

Amb el cap enlaire i tot junts en tenim prou

Per recordar “Trapelles” dins del coooorrrr.

Deixa que et canti una cançó uo uo uoooo

Una cançó pels nens i nenes  més bonics d’aquest país uo uo uoooo

Que som trapelles, juganers i divertits!

Fem que cada dia sigui diferent a l’endemà

La vida és massa curta per perdre’s en els detalls

Que no ens faltin mai  forces per créixer i ser ben forts

La màgia de la llar ens farà grans! 

Canteu, balleu i gaudiu amb tots nosaltres!

https://www.youtube.com/watch?v=m_jnS5aRJT4&feature=youtu.be